Diumenge es commemoren els 42 anys de l’aprovació de la la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) a Alacant. Si les coses hagueren anat d’una forma més o menys normal, potser estaríem debatent com reformar la llei i reforçar el marc normatiu a favor del valencià i dels drets lingüístics dels valencianoparlants, per actualitzar i buscar un pas endavant per expandir-la i aprofundir-la.
En canvi ens trobem en la situació contrària, patint la principal ofensiva contra el valencià dels darrers 50 anys. La Llei Rovira, que busca degradar el valencià a una llengua de segona a l’ensenyament, la persecució i el qüestionament de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la castellanització accelerada d’À Punt, la retallada dels currículums per desmantellar l’ensenyament en valencià o els intents d’expulsar Alacant de l’àmbit lingüístic històric del valencià són els principals exemples del que, des de la plataforma Alacant pel Valencià, han definit com “un pla de demolició lingüística planificada”. I les negociacions entre PP i Vox per a la investidura de Juan Francisco Pérez Llorca no auguren canvis positius en aquest sentit.
L’altra cara de la moneda és que, malgrat tot, tenim una llengua que segueix ben viva i açò és el que els fa por. Tres-cents anys de persecucions, prohibicions i humiliacions no han aconseguit que el poble valencià li done l’esquena a la seua llengua i deixe de parlar-la i utilitzar-la. Si el valencià fora una llengua moribunda no haurien de gastar tants d’esforços a matar-la i, ves a saber si encara l’exhibirien com una peça de museu: preciosa però inútil i morta.
En canvi, cada dia tenim nous exemples d’aquesta estima popular per la llengua: els resultats de la consulta de la llengua base a l’educació, on desenes de milers de famílies, moltes d’elles castellanoparlants, van expressar la seua voluntat d’educar els seus fills en valencià, que dos grups que canten en valencià vengueren més de 120.000 entrades en poc més de tres dies per a diferents concerts, l’èxit de llibres com Noruega o pel·lícules com El 47 o Alcarràs, l’aparició d’una nova generació d’activistes plens d’ambició, entre altres milers de xicotetes i grans iniciatives, col·lectives i personals, entre les quals cal destacar, òbviament, la gran manifestació nacional que diumenge recorrerà els carrers d’Alacant amb el lema “Defensem la llengua, som País Valencià”.
Com recorda el lema popular, “van voler soterrar-nos, però no sabien que érem llavor”. Perquè cada atac a la llengua, cada menyspreu i cada intent de liquidar-la no genera sinó més resistència, més amor i més ganes de defensar-la. O, parafrasejant el poeta català Francesc Pujols: “La llengua valenciana rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors”.
Diumenge ens trobem a Alacant per demostrar-los que no podran res contra un poble alegre, viu i combatiu.
