El Fletxa, una manera de dir prompte Vicent Fletes Chaqués, és el detectiu protagonista de les novel·les de lladres i serenos de Joan Carles Ventura. El Fletxa, a banda de ser un dels noctàmbuls, festers, irreverents i perduts de la moguda valenciana, havia assolit l’estatus oficial de “figura mundial” —“un qualificatiu que, en l’argot de la Ribera, queda a mitjan camí entre l’elogi i el sarcasme”. I que resol els seus casos amb l’ajuda dels seus peculiars ajudants: la tieta Ampariues, cabota com ella a soles; el Tato, el col·lega policia, el secreta més popular i reconegut de la marxa de la nit; i el Peri, un informàtic tronat que sempre fa metàfores i comparacions taurines.
La cosa, però, es complicà i el detectiu s’enfangà fins al coll en una història d’assassinats, d’hipocresies religioses, de revenges… Aquest cas central i el de la seua tia, que volia localitzar un desgraciat que havia arruïnat la vida d’una amiga seua, ocuparan el treball del detectiu més atrotinat de la Ribera
Fletxes desviades, planteja un cas de 1989, l’any que va caure el mur de Berlín i que ho canvià tot, sobretot, “va diluir l’ombra d’un passat delirant d’amenaces nuclears i d’apocalipsis devastadores a escala planetària”. És l’any en què el Fletxa també experimentarà un terrabastall de magnituds sísmiques en conéixer una femme fatale, Dàmaris, que es dedicava a la vidència, al tarot i a les coses espirituals, i que portarà l’aprenent de detectiu a enfrontar-se a un cas, a una investigació, tan sorprenent com la que vivia el món. “Si acceptes treballar per a mi, el que faràs serà seguir discretament alguns dels meus clients fixos més selectes per tal de descobrir-me certs detalls rellevants de les seues vides i facilitar-me informació d’interès sobre les seues rutines que jo puga incorporar després a les meues prediccions quan passe consulta amb ells”. Evidentment, es tractava d’una estafa en tota regla. La cosa, però, es complicà i el detectiu s’enfangà fins al coll en una història d’assassinats, d’hipocresies religioses, de revenges… Aquest cas central i el de la seua tia, que volia localitzar un desgraciat que havia arruïnat la vida d’una amiga seua, ocuparan el treball del detectiu més atrotinat de la Ribera.
Si voleu, podeu acompanyar Fletxa a cavall d’una Montesa impala i fer un viatge als anys vuitanta del segle passat per recórrer escenaris de la ciutat de València i de la Ribera Baixa, com són les discoteques de la mítica ruta del Bacalao, les llegendàries Barraca, Chocolate o Spook, on us trobareu totes les tribus urbanes, amb les peculiars vestimentes d’aquella generació que colonitzava el món de la nit com qui conquereix un nou territori inexplorat, que va proclamar la república de l’hedonisme mentre “flipava amb els ritmes seqüenciats que brollaven dels bafles i amb la compassada rotació hipnòtica de les llums giratòries”.
per recórrer escenaris de la ciutat de València i de la Ribera Baixa, com són les discoteques de la mítica ruta del Bacalao, les llegendàries Barraca, Chocolate o Spook, on us trobareu totes les tribus urbanes
Però, si sou de la branca intel·lectual, més primmirada, també podeu fer una visita al bar Ràpid de la Plaça de l’Ajuntament de Sueca, “tot un clàssic d’aquells temps que, a més de tindre el millor café de la contornada, albergava la seu de la societat columbòfila local i les tertúlies culturals més enceses del poble” o fer una visita a l’Ullal de Baldoví, amb les seues aigües subterrànies d’aquells brolladors naturals.
Si teniu gana, enfileu la carretera del Saler i aneu a València, a la Carme, “un acollidor restaurant amb aires de bistrot que havia obert feia un poc més d’un lustre al barri vell i que conjuminava amb exquisida senzillesa la tradicional frescor de la cuina de mercat amb l’elegància de la nouvelle cuisine francesa que tan de moda estava llavors”. I… No us oblideu, però, que esteu dins d’una novel·la de lladres i serenos i que també hi corre la sang… Alerta!
