Les revistes literàries ens són un dels instruments més sòlids per a la reflexió, la normalització i la difusió de la nostra cultura. En un món que sembla accelerar-se cada dia més, aquests espais d’escriptura reposada i pensament compartit ens recorden que la cultura en general i la valenciana en particular no són només una herència, sinó un projecte viu, que es refà i s’expandeix a mesura que la treballem, conjuntament; ja ens ho advertia Joan Fuster:
“la llengua i la literatura són un compromís social, un treball col·lectiu, i només perviuran si nosaltres les fem viure amb consciència i voluntat.”
I és en aquest sentit que L’Aiguadolç pren un paper protagonista en convidar-nos a conèixer alguns nous articles i estudis sobre la figura i l’obra inesgotables d’Enric Valor.
No és casual que el número 54 siga un monogràfic dedicat al “patriarca de la llengua”, ja que l’any passat commemoràrem els 25 anys de la seua mort. Valor és una d’aquelles figures que, com les muntanyes que tant estimava, semblen inabastables des de qualsevol perspectiva: escriptor, gramàtic, lingüista, rondallista, activista i mestre de mestres…, continua creixent cada vegada que algú el llig, el comenta o s’hi apropa, a les seues inesgotables pàgines amb voluntat d’estudiar-lo i aprofundir en el coneixement del seu registre lingüístic i literari, de les seues descripcions paisatgístiques, culturals, etnobotàniques, històriques…
Encara avui, un quart de segle després de la seua mort, continuem publicant articles, estudis, novel·les, aproximacions crítiques i lectures noves sobre la seua obra, que fou una tasca impagable de fixació del valencià literari modern, feta amb aquella paciència d’homenot que mesura cada mot com qui tria pedres per a un marge, i per això l’obra valoriana continua sent una guia per a generacions senceres. Valor no sols va escriure literatura: va preparar el terreny perquè la literatura en valencià poguera caminar amb fermesa.
El volum arreplega dotze articles. Entre ells, una entrevista que Tomàs Llopis li va fer fa quaranta anys; un conte pràcticament inèdit publicat a Jornada; un estudi d’Emili Casanova sobre les variacions de les Rondalles valencianes; una anàlisi de Maria Conca sobre la fraseologia valoriana; l’explicació de M. Lluïsa Gea-Valor sobre la traducció a l’anglés de les rondalles; una reflexió de Francesc Gisbert sobre la seua universalitat; el testimoni de J. Raül Verdú sobre l’aventura de recollir i adaptar les rondalles; l’estudi de Francesc Felipe i Àlvar Peris-Blanes sobre les adaptacions audiovisuals; la recopilació de Soraya Bernabeu de les obres on Valor apareix com a personatge literari; l’aportació pedagògica de Pepa Guardiola sobre el paper de les rondalles en l’escola dels setanta; la proposta de rutes literàries basada en el Cicle de Cassana elaborada per Rosa i Assumpta Mira; i un recull final d’anècdotes aportades per Tomàs Llopis. És un conjunt ric i divers que confirma la inacabable vigència de l’autor castellut.
Homenatjar Enric Valor no és només un acte de memòria, sinó una forma d’afirmar la continuïtat d’allò que som. La nostra cultura necessita que figures com Valor continuen sent referents vius. La normalització de la llengua i de la literatura no és un fet consumat: és un procés col·lectiu, persistent, a llarg termini.
Per això publiquem revistes, les estudiem i ens reunim per presentar-les. Cada número de L’Aiguadolç, i especialment aquest monogràfic, és una peça més d’aquell teixit que manté ferm l’optimisme de supervivència davant el perill de la globalització cultural. El mateix Valor diria que la llengua és com la foraca, que és com a Castalla es diu la llar: cal mantindre-la ben encesa, alimentar-la, guardar-la de la tramuntana i, sobretot, compartir-la amb qui arriba a la vora.
Les revistes com L’Aiguadolç fixen i transmeten la literatura, la fan dialogar amb el temps i amb altres mirades, i esdevenen un espai compartit de memòria i creació. Llegir-les és participar d’aquest procés col·lectiu de construir i comprendre la cultura pròpia.
Desde l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta ens conviden a endinsar-nos en Un Valor per a l’eternitat, un aplec de textos que homenatja un referent indiscutible de la recuperació lingüística, literària i nacional.
