Tres i Quatre publica les cartes que Joan Fuster (Sueca, 1922 – 1992) i Jordi Arquer (Barcelona, 1907 – Perpinyà, 1981) es van enviar al llarg de les dècades del 1960 i 1970. L’obra és el volum 22 de la Correspondència Joan Fuster, editat a cura dels investigadors Josep Ferrer i Joan Pujadas. Fuster i Arquer es van començar a escriure el 1961, poc abans de coincidir personalment als Jocs Florals de l’Alguer d’aquell mateix any, i es va establir una relació epistolar que va ser especialment intensa durant la primera meitat dels anys 60. Van intercanviar llibres i publicacions, però sobretot idees i informacions.
Durant les dècades del 1920 i 1930, Arquer havia estat dirigent de diversos partits comunistes dissidents de la III Internacional i contraris a l’estalinisme. Així, havia militat, successivament, al Partit Comunista Català, al Bloc Obrer i Camperol i al Partit Obrer d’Unificació Marxista. A principis dels 60, vivia exiliat a París mentre “mirava de recosir lligams amb l’interior i des d’on es dedicava a configurar una biblioteca i un arxiu sobre la Guerra Civil i sobre el moviment obrer”.
Com que Arquer li demanava detalls de tot el que passava al País Valencià, les cartes que Fuster li va enviar són “uns documents valuosíssims per entendre els anys més decisius en la consolidació intel·lectual de Fuster: aquells en què va publicar obres com Nosaltres, els valencians, Qüestió de noms o El País Valenciano. I també per com li explicava la resposta que les seues obres van rebre per part de sectors de la societat valenciana en forma de campanya en contra des de la premsa.
Antoni Furió, director de la col·lecció i autor del pròleg del volum, ha apuntat que “l’assiduïtat dels intercanvis, però sobretot el seu contingut i la llibertat i intensitat amb què s’expressen tots dos corresponsals, fan d’aquest epistolari un dels millors de la col·lecció“.
En les cartes, Arquer i Fuster també comentaven a fons diferents moments i circumstàncies del món de l’exili, com els Jocs Florals de l’Alguer el 1961, o el IV Congrés del Moviment Europeu, que va reunir a Munic entre el 5 i el 8 de juny del 1962 més d’un centenar de polítics espanyols de l’oposició al franquisme, tant de l’exili com de l’interior, i que va provocar que un amic de Fuster com Vicent Ventura acabara a l’exili a París i entrara en contacte amb Arquer.
Correspondència Joan Fuster
L’editorial ha remarcat que Fuster va escriure moltes cartes, algunes de les quals “d’un gran valor tant pel seu contingut com per la seva alta qualitat literària, i moltes altres, la majoria, circumstancials, marcades per la contingència del dia a dia i les exigències del seu ofici d’escriptor i de la seva condició d’intel·lectual compromès —amb la llengua i el país, amb els problemes i les preocupacions del seu temps—”.
Fuster, continua l’editorial, era conscient de l’interès del seu vast epistolari per a futurs lectors i estudiosos, i no sols conservava ordenadament tot el que rebia —cartes, targetes, telegrames, notes manuscrites lliurades per sota la porta, circulars, impresos, factures, avisos, insults, amenaces—, sinó que treia còpia de les cartes que enviava. Per això, la majoria estan escrites a màquina i no a mà.
Tres i Quatre va començar a publicar el 1997 la Correspondència Joan Fuster amb Antoni Furió, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València, com a director del projecte i, des de la seua creació, amb la col·laboració de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València.
Cada volum està dedicat a aplegar l’epistolari amb un corresponsal o un conjunt de corresponsals relligats per un eix temàtic. Se n’han publicat 22, que reuneixen les cartes de Fuster amb personatges com Josep Pla, Josep Carner, Marià Manent, Salvador Espriu, Carles Riba, Agustí Bartra, Vicenç Riera Llorca, Aina Moll, Francesc de Borja Moll, Eulàlia Duran, Teresa Lloret, Josep M. Castellet, Xavier Casp, Miquel Adlert, Ernest Martínez Ferrando, Joan Triadú, Josep M. Llompart, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Ventura, Joaquim Maluquer, Raimon, Ovidi, Ferran Soldevila o Josep Fontana.
