Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
La secretària de Política Territorial i Urbanisme, Imma Orozco, i la directora general de Política Territorial, Rosa Pardo, ambdues de Compromís, han coincidit a Múrcia amb altres actors clau en la gestió de les aigües del riu Segura, que desemboca al sud del País Valencià, concretament a Guardamar, i travessa quasi una desena de municipis del Baix Segura. Orozco i Pardo han mantingut una reunió de treball amb el president de la Confederació Hidrogràfica del riu, Mario Urrea, i amb el comissari d’Aigües del Segura, Francisco Javier García Garay, per parlar de la planificació urbanística dels municipis alacantins que pertanyen a la conca fluvial d’aquest riu, tots ells a la comarca del Baix Segura, la més meridional del país.
L’objectiu de la trobada era analitzar qüestions que afecten la planificació territorial d’aquestes localitats i fer-les «més resilients al futur basant-se en la infraestructura verda, en el sistema d’assentaments i en les infraestructures», segons ha dit Pardo, a propòsit també de l’exposició pública del Pla d’Actuació Territorial (PAT) del Baix Segura.
Amb l’anomenada «infraestructura verda» es miraria de protegir els espais ambientals i territorials més vulnerables davant els riscos naturals, com per exemple inundacions com les que van devastar la comarca fa ara dos anys i mig. Rosa Pardo ha assegurat que per trobar un consens en aquest sentit cal un acord entre l’Estat, la Generalitat i la ciutadania per desencallar les inversions previstes per la Confederació Hidrogràfica del riu en aquestes zones, que superen els 200 milions d’euros.
També s’ha parlat, en aquesta reunió, dels informes de la Confederació, alguns encara no disponibles, tot i que són necessaris per contrastar les previsions dels plans municipals en relació amb la disponibilitat de recursos hídrics. La Confederació Hidrogràfica té plans previstos a un termini temporal inferior del que requereixen els municipis, cosa que dificulta, per exemple, la classificació dels sòls urbanitzables que els ajuntaments necessiten contemplar a llarg termini. Aquesta classificació és imprescindible per tal de projectar les necessitats hídriques en el futur en segons quines zones tenint en compte el seu pes residencial o les activitats econòmiques previstes de desenvolupar.
Tant la Generalitat Valenciana com les altres administracions han expressat la voluntat de treballar conjuntament per fer definitiva l’aprovació d’aquests plans i per tal que la Confederació Hidrogràfica puga concretar la disponibilitat de recursos hídrics. Aquest organisme confia, també, en la suficiència hídrica gràcies a les infraestructures actuals i a la millora de la xarxa de recursos.
Des de la Generalitat Valenciana destaquen que la revisió del model d’assentaments previstos pel Pla d’Actuació Territorial del Baix Segura podria conduir a la desclassificació de més de 1.500 hectàrees com a sòl urbanitzable i la consideració d’altres més de 1.300 hectàrees com a sòl estratègic, és a dir, com a sòl en el qual desenvolupar models urbans i territorials més densos que permetrien més estalvi d’aigua.
L’aplicació d’aquest Pla d’Actuació Territorial està adreçada a reduir el consum hídric al Baix Segura, una comarca amb una històrica insuficiència d’aigua i amenaçada, també, per les inundacions.
