Disperses per les comarques d’Alacant, i especialment a la Marina, hi ha algunes pedreres d’origen volcànic de modestes dimensions, però que històricament han presentat un cert interés científic i econòmic. La llamborda d’ofita, producte estrela d’aquestes antigues explotacions, era una pedra tallada amb forma de tronc de piràmide que va ser molt utilitzada en paviments. Entre 1926 i 1933 es van construir a l’Estat espanyol 7.000 quilòmetres de calçada, i se’n van reparar molts altres, a partir de la creació del Circuit Nacional de Ferms Especials (CNFE). La introducció d’aquestes infraestructures en l’època va generar un període de forta demanda en el sector miner espanyol. Aquestes inversions públiques van promoure treball i activitat econòmica fins al seu declivi amb la irrupció de la crisi mundial del 1929.
El llibre Canteros de piedras negras se centra en la pedrera d’ofita de la Mola, al terme municipal de Benissa, que es nodria de treballadors procedents de les partides rurals de Canelles (Benissa) i el Barranc Salat (Calp) i dels nuclis urbans de Benissa, Calp i la Nucia.
¿Com va repercutir aquesta activitat industrial, ja no sols en l’àmbit econòmic de les comunitats rurals afectades, sinó en les circumstàncies vitals de molts treballadors del camp reconvertits en picapedrers? Quins van ser els canvis en les condicions de vida d’aquestes pedanies, subjectes als pobres recursos d’una agricultura i ramaderia de subsistència? Com va evolucionar aquesta explotació des dels seus inicis, en la dictadura de Primo de Rivera, fins a la Segona República? Com es va adaptar la fabricació de llambordes a la crisi del 1929 i a la introducció de materials d’asfalt?
Com s’explica que entre els treballadors d’una pedrera situada en una zona muntanyosa de difícil accés, aïllada dels nuclis urbans de Benissa i de Calp, es constituïra un nucli autònom anarcosindicalista afecte a la CNT? Quan es va constituir, quins van ser els seus orígens i els seus protagonistes? Com van influir els seus picapedrers en la fundació del sindicat de la CNT a Benissa, l’any 1934, o en la de Calp en els mesos previs a l’inici de la Guerra Civil, en 1936? Quina funció política i militar van exercir aquells picapedrers després del colp militar del 17 de juliol del 1936? Quina va ser la dimensió repressiva de la dictadura franquista contra aquests picapedrers revolucionaris?
Amb l’inici de la Guerra Civil, la producció de llambordes de la Mola es va paralitzar i gran part dels seus picapedrers van liderar la resposta obrera al colp d’Estat militar a Benissa i Calp. Tan important va ser el seu lideratge i protagonisme en la CNT de Calp que durant la Guerra Civil la majoria dels òrgans de gestió del sindicat, de la Col·lectivitat Cooperativa, de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i dels seus regidors a l’Ajuntament estaven representats per picapedrers de la Mola. En l’aspecte militar, és destacable la participació de nou picapedrers com a voluntaris en diverses unitats de combat i l’ascens dels principals líders sindicals de la pedrera com a oficials de l’Exèrcit Popular de la República.
La victòria franquista va obrir una etapa de repressió política contra els picapedrers de la Mola d’un enorme impacte. Es van fer setze consells de guerra, i dos d’aquells homes van ser penats en batallons disciplinaris de soldats treballadors. La repressió en la pedrera va afectar el 48,6% del seu cos laboral. Un picapedrer va ser afusellat i tres més van morir entre 1939-1947 per diverses circumstàncies relacionades amb els seus anys d’empresonament o exili. Només dos picapedrers de la Mola van aconseguir exiliar-se en acabar la guerra a territori francés, amb diferents itineraris tràgics al llarg de la Segona Guerra Mundial, que els portarien als camps d’extermini nazis o als camps de treball del desert del Sàhara.
Fruit de les distàncies físiques i espirituals, a Benissa no hi ha memòria popular sobre la pedrera de la Mola. A Calp, en canvi, persisteix una «versió oficial» –que en realitat és oficiosa– respecte al que es va gestar en aquest indret durant el període republicà i posterior. Sobre l’explotació i els seus picapedrers hi ha un discurs general que arreplega una realitat parcial i reduïda i que és acceptada amb escàs fonament. Una realitat que ha anat alimentant-se de l’ostracisme i el silenci dels qui van eixir perdent en els embats d’aquell temps. Caldria observar els fets que narra l’obra amb objectivitat, permetent una distància que els situe en perspectiva i dins del context històric en què van ocórrer.
Els llibres de Publicacions de la Universitat d’Alacant es poden comprar en les llibreries habituals o en el seu web.
