La Generalitat Valenciana, la Diputació de Castelló i el bisbat de Sogorb han signat aquest divendres el conveni marc que té com a objectiu articular les pautes d’actuació i col·laboració per rehabilitar i restaurar el conjunt de Sant Joan de Penyagolosa.
A l’acte, que ha tingut lloc al mateix santuari, han assistit el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà; el president de la Diputació, José Martí, i el bisbe de la diòcesi, Casimiro López. També ha comptat amb la presència d’altres representants d’aquestes institucions i de l’alcalde de Vistabella del Maestrat, Jordi Alcon, i dels de les altres poblacions que envolten el Parc Natural del Penyagolosa: les Useres, Culla, Xodos i Puertomingalvo.
La previsió és que enguany comence la primera fase de rehabilitació, una obra que tramitarà la diòcesi amb els primers 700.000 euros que ha reservat amb aquesta finalitat la Conselleria. El projecte contempla, entre altres accions, l’adequació de l’allotjament de visitants, amb capacitat per a 46 places, i el servei de restauració-cafeteria. El pressupost total de l’obra és de 4 milions d’euros, que sufragaran al 50 per cent la Conselleria i la Diputació.
El conjunt roman tancat des del 2018
Sant Joan de Penyagolosa, propietat del bisbat de Sogorb, es va tancar el 2018 i, des de llavors, no hi ha hagut cap activitat i el conjunt ha estat sumit en un estat d’abandó. Fins aleshores, se n’havia fet càrrec la parròquia de Vistabella, que explotava el bar-restaurant i l’alberg. El febrer del 2019, la Diputació i Camins del Penyagolosa van anunciar que recuperarien el santuari, però fins ara encara no s’ha fet cap intervenció.
A finals de novembre del mateix any, els veïns de Vistabella van constituir «Salvem Sant Joan de Penyagolosa» i van recollir signatures per demanar a les administracions que adoptaren mesures immediates. En el manifest El nostre patrimoni: on el passat es troba amb el futur, que van fer públic llavors deien: «L’ermitori representa un punt de trobada, no tan sols religiós, sinó també per a nombrosos amants de la natura, i sobretot significa un sentiment de pertinença a molts pobles veïns». A més, assenyalaven que s’havia convertit «en un important motor econòmic i turístic per a la comarca».
La pressió social (més de 3.400 signatures en pocs dies i el suport de l’Ajuntament de Vistabella) van fer que el 18 de desembre, el ple de la Diputació aprovara una declaració institucional a favor de Sant Joan de Penyagolosa. Un dies després, la petició arribava a les Corts, on l’exalcaldessa de Vistabella del Maestrat i diputada de Compromís, Belén Bachero, havia impulsat una proposició no de llei, signada per tots els partits, excepte Vox, que instava el Consell a adoptar les mesures adequades per «conservar, revalorar i rehabilitar» el santuari «en col·laboració amb les institucions provincials, municipals i eclesiàstiques».
El febrer del 2020, el col·lectiu comunicava per les xarxes: «Gràcies a la mobilització de la societat civil, hem aconseguit que la diòcesi de Sogorb, la Diputació i Generalitat es reunisquen per a estudiar un projecte conjunt per a Sant Joan de Penyagolosa. Ja coneixem la primera versió d’un dels interlocutors, dues comissions, més reunions… i mentrestant Sant Joan tancat… l’anàlisi no pot significar la paràlisi. Urgeix una solució “provisional” JA.»
La rehabilitació del santuari i la creació del Refugi Escola del Penyagolosa
El 20 d’abril d’enguany, el president de la Diputació, José Martí, va informar que la institució donaria el vistiplau a la signatura del conveni marc que subscriurien amb la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i el bisbat de Sogorb per mamprendre la rehabilitació i restauració del conjunt patrimonial, un tràmit «imprescindible» amb el qual s’aprovava el full de ruta a seguir durant tot el procés i les obligacions que acceptarien cadascuna de les parts fins al 31 de desembre del 2023.
D’altra banda, el 8 de juny, Marzà va presentar el projecte del Refugi Escola del Penyagolosa, «el primer refugi de muntanya valencià preparat també per a la formació en la tecnificació esportiva de modalitats de muntanya i escalada, formació de tècnics esportius i formació contínua, informació relativa al parc natural i suport a les tasques de sensibilització mediambiental». Un centre que ocuparà un edifici adjacent al santuari que pertanyia a la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
