Eduardo Galeano ens recorda que estem fets d’històries. I de memòria. Per això preparem un documental sobre la lluita en defensa de l’horta. És la història del Forn de Barraca. Però també la de la resistència de Benimaclet i La Punta, d’Alboraia i de totes les hortes. És una reflexió i un crit de futur.
I ho volem fer contant la història des dels protagonistes: llauradors, veïns, activistes i resistents. La memòria popular viva, per obrir el necessari debat sobre l’emergència climàtica, la sostenibilitat i el futur de la nostra terra. Aquest és el desafiament més gran de la nostra generació. I de les que vindran.
Per molt que bufe el vent no s’apaguen les estreles és una dita popular valenciana. Que ens recorda que, malgrat tot, seguim vius i resistint. Amb aquesta frase acaba el nostre anterior documental: Savis de l’horta.
Per molt que bufe el vent està impulsat pel periodista i documentalista David Segarra. Director de Savis de l’horta i La Mola és nostra. Autor del llibre Viure, morir i nàixer a Gaza, finançat amb Verkami. Ha publicat articles i fotografies en mitjans com Levante, El Temps, Ara, Directa, Salto, Jornada o Vilaweb. Va ser un dels fundadors del periòdic L’Avanç l’any 1999, des d’on es va fer la crònica de les lluites per l’horta de La Punta i Benimaclet. El llibre La batalla de l’horta inclou les seues fotografies.
L’equip es completa amb el càmera i director d’art Vicent Xanzà. I amb Daniel Magraner, el muralista del Forn de Barraca. Més altres col·laboradors en les àrees de so, edició i postproducció. I com en tots els nostres documentals, la banda sonora serà una obra original.
David Segarra
