Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
La Unió de Llauradors i Ramaders ha criticat que la versió del Pla Estratègic de la PAC (2023 – 2027) exposat a consulta pública pel Ministeri d’Agricultura «manté limitacions quant a pendent i pluviometria que exclouen de l’ajuda associada les explotacions de fruites seques de cultiu tradicional en secà, en àmplies àrees de l’Estat amb risc de desertificació», com ara el País Valencià.
L’organització ha constatat que «les condicions d’elegibilitat i els requisits establits» continuen mantenint-se per als «cultius d’ametler, avellaner i garrofera amb un pendent superior al 10%, o bé, per als que, tenint un pendent inferior, estiguen en una comarca amb una pluviometria anual mitjana a 10 anys inferior a 300 mm».
I, per tant, ha assenyalat, «aquestes condicions no tenen en compte les característiques agroclimàtiques del cultiu tradicional en àmplies zones», com ara el País Valencià, «on el cultiu es dona sovint en parcel·les amb pendents inferiors al 10%, abancalades o no, i en zones amb pluviometries que ronden els 450 mm que es consideren ja molt baixes». D’aquesta manera, ha continuat, «el Ministeri està excloent precisament de l’ajuda a gran part de les superfícies a les quals haurien d’anar destinades».
La Unió ha recordat que, «en el diagnòstic realitzat pel Ministeri, es determinava que més del 20% de les explotacions de fruita seca no percebien cap ajuda PAC i que aquests cultius s’assenten generalment en zones marginals de baixos rendiments molt inferiors als grans productors mundials (els EUA i Austràlia)». A més, «es reconeixien les grans oscil·lacions en les collites, especialment en l’ametler i també es concloïa que la complexitat d’una cadena de valor amb múltiples agents intermedis dificulta la rendibilitat i competitivitat del cultiu».
Per a l’organització, «aquest diagnòstic no s’ha traslladat a les ajudes acoblades per al sector, ja que no s’adapta al conjunt de superfícies concernides per la intervenció» i «resulta incomprensible que no s’atenga ni la diversitat del sector, ni la importància paisatgística de les terrasses de conreu, ni els factors lligats al canvi climàtic (menys pluja, més concentrada i torrencial, consegüentment més nociva per al cultiu), ni les conseqüències socioeconòmiques que provocaran l’expulsió de gran part dels beneficiaris en moltes i importants zones productives».
Així, la Unió explica que la superfície total de fruita seca al País Valencià és «d’unes 112.940 hectàrees (93.441 d’ametler, 17.200 ha de garroferes, 1.144 ha de nogueres, 960 ha d’avellaners i 195 ha de festucs)» i «la gran majoria de la que es troba en secà». La línia d’ajuda associada futura que el Ministeri presentarà a Brussel·les aconseguiria per a tot l’Estat «només a 214.221 ha de secà, que és, a més, només el 46% de les que hui perceben aquesta ajuda». A més, «el pressupost anual de la mesura és de 14 M/€, la qual cosa equival a un 2,02% del total de les ajudes associades i un 0,28% del muntant total dels pagaments directes», ha indicat.
Davant aquest escenari, l’entitat agrària ha considerat que «és necessari revertir la situació abans que el Pla Estratègic de la PAC siga presentat a Brussel·les». «El Ministeri està a punt de cometre un tremend error», ha asseverat. «S’ha de buscar un ajust més fi perquè si no, les conseqüències socials, econòmiques i mediambientals seran irreversibles», ha reblat.
També ha remarcat que «la definició de llaurador actiu que proposa el Ministeri perjudica en aquesta mesura els professionals que, segons el diagnòstic elaborat pel departament, competeixen de manera desigual amb altres productors que tenen altres fonts d’ingressos».
