Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Elx, la tercera ciutat més poblada del País Valencià, viu un moment de confusió davant els últims moviments que està fent l’Ajuntament. Una requalificació del sòl que està preparant el consistori ha despertat indignació i preocupació entre distintes entitats socials. El mercat provisional, el mercat central de la ciutat, el convent de les Clarisses i l’Escorxador, quatre punts referencials de la identitat il·licitana, es veurien afectats.
D’una banda, el pla urbanístic pretén consolidar l’establiment del mercat provisional en el vessant del riu Vinalopó, cosa que implicaria la pèrdua de la zona verda que hi havia. L’Ajuntament també vol donar un altre ús al mercat central per convertir-lo en un lloc de referència hostalera i projecta, alhora, un hotel de luxe al convent de les Clarisses, que seria cedit a una empresa privada perquè assumesca el cost de les obres durant un període de quaranta anys. Per últim, l’esmentat pla urbanístic també contempla la requalificació com a zona verda de l’hort de l’Escorxador, inscrit en el llistat d’horts del Patrimoni Mundial atorgat per la UNESCO, en contra de la llei del palmerar.
En el cas del convent de les Clarisses, també distingit com convent de la Mercè, es tracta d’un immoble que, segons el mateix web en què es promociona el turisme d’Elx, té una història que es remunta a mitjans segle XIII, on encara hi ha les restes d’uns banys àrabs sobre els quals es va construir un edifici religiós, el més antic de la ciutat. Aquest convent, segons el web esmentat, exhibeix «una superposició d’estils i edificacions dels quals es conserva la torre del cantó i restes de l’atri», i «disposa de tres plantes i un bell claustre d’estil neoclàssic», així com d’una porta renaixentista.
Curiosament, tot i aquest valor patrimonial, l’Ajuntament d’Elx vol cedir el convent a empresaris privats, que el convertirien en un hotel. Segons l’alcalde, el socialista Carlos González Serna, la degradació de l’immoble religiós podria trobar remei a través d’aquesta aposta turística que, al seu torn, no xocaria amb la declaració de Bé d’Interès Cultural demanada per al convent. L’alcalde responsabilitza el govern local del PP (2011-2015) de l’estat ruïnós en què es troba la construcció, però els moviments socials l’assenyalen també a ell. «Són excuses», conclou José Antonio Pascual, arquitecte membre del laboratori d’idees urbanístiques Ruskin Coffee, una de les entitats que més s’ha posicionat contra aquest projecte. Pascual, que aposta perquè les Clarisses siga un espai cultural de domini públic, indica que l’alcalde actual governa Elx des de fa set anys i «ha tingut diners, possibilitats de subvencions i temps per a rehabilitar el convent, però quan una cosa no es vol fer, no es fa». L’arquitecte també relaciona aquesta proposta amb «la manca de preparació política i cultural que hi ha a Elx per a emprendre projectes amb trellat sobre el patrimoni».
Aquest arquitecte sosté que el que vol l’Ajuntament és «resoldre un problema sense afrontar-lo i evitar invertir diners i esforços en un edifici sobre el qual no han tingut cap interès». El Partit Popular, líder de l’oposició al consistori, està en contra d’aquest projecte. Un fet que, segons Pascual, «és una sort», perquè genera més pressió sobre l’Ajuntament.
Pel que fa al mercat central, es tracta d’un edifici racionalista amb importants informes de valoració per part d’organismes internacionals com ara ICOMOS (Consell Internacional de Monuments i Llocs) i DOCOMOMO (Documentation and Conservation of Buildings, sites and neighbourhoods of the Modern Movement), i seria enderrocat i substituït per una altra instal·lació que prescindiria del mercat tradicional a favor de bars i cafeteries. El mercat és un espai de gestió pública que l’alcaldessa del PP Mercedes Alonso (2011-2015) ja va voler privatitzar, atés que hi projectava un centre comercial amb tres plantes subterrànies d’aparcament. Va ser aleshores quan l’activitat del mercat es va traslladar a un parc públic, on va ser instal·lat un edifici provisional perquè els venedors pogueren desenvolupar la seua activitat.
El lloc en què es va ubicar aquesta instal·lació, la vessant del Vinalopó, tampoc convencia les entitats socials, ja que afecta bona part d’un jardí que llueix l’escultura d’un dels il·licitans més il·lustres, Julio María López Orozco (1885-1970), diputat republicà als anys trenta, metge altruista amb els pacients insolvents i condemnat pels tribunals franquistes després d’haver sigut un dels referents republicans a la seua ciutat. L’oposició era tal que fins i tot el PSPV local, llavors en l’oposició, va portar a la Fiscalia la construcció d’aquest mercat provisional per considerar-lo fruit d’una obra il·legal. Set anys després que el PSPV recuperara l’alcaldia il·licitana, aquest mercat provisional encara existeix, tot i que va ser construït sense llicència perquè l’Ajuntament al·legava, justament, el seu caràcter temporal. A més a més, «l’edifici provisional és d’una planta, però ara volen que en siga de dues», diu Vicent Soler, representant de l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó a la mesa del patrimoni municipal, integrada per diverses associacions. Entre les entitats que denuncien aquestes requalificacions, a banda de les dues esmentades, hi ha també Salvem el Mercat, Amigos de los Humedales del Sur de Alicante (AHSA), l’Associació Volem Palmerar, Des de Baix – Associació per al Debat i l’Acció Ciutadana i altres veïns que diuen la seua a títol particular.
Segons detalla Soler, «l’edifici nou del mercat tenia caràcter provisional i se suposava que l’eliminarien, però ara volen modificar el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) per a consolidar-lo, a la qual cosa ens oposem». L’entitat que representa va enviar al 2020 una sèrie de peticions a l’Ajuntament, al mateix temps que en demanava explicacions pel fet de voler acabar amb el mercat tradicional, una construcció amb valor patrimonial i arquitectònic. Però no han rebut cap resposta per part del consistori. Aquest diari també s’ha posat en contacte amb l’entorn de l’alcaldia sense obtindre contestació. Les entitats protesten perquè, diuen, des de l’oposició, socialistes i Compromís es van oposar a aquesta solució que ara «ells mateixos mantenen des del govern». Tota aquesta operació urbanística serviria per convertir l’emplaçament del mercat tradicional en un espai d’oci i de restauració, tal com va detallar en roda de premsa l’alcalde Carlos González a finals de l’any passat, quan també va anunciar la proposta de dedicar un museu als banys àrabs i als refugis antiaeris de la zona.
Per últim, l’Escorxador seria un dels altres espais afectats per aquest projecte urbanístic. Es tracta d’un centre cultural construït sobre un hort de palmeres, on es va aprofitar la instal·lació en què dècades enrere se sacrificaven els animals. L’hort que envolta aquest espai està inclòs dins del llistat de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, una zona d’ús rural que l’Ajuntament vol utilitzar, segons indica José Antonio Pascual, per a altres finalitzats. «Volen convertir aquest espai en zona verda per suplir una altra zona verda, la que actualment ocupa el mercat provisional de la qual, legalment, no poden prescindir». D’aquesta manera, segons l’arquitecte, el govern local traslladaria la zona verda del centre als afores, on està ubicat l’Escorxador –«quan al centre són molt més necessaris els espais verds»–, i així declararien els horts de palmeres amb aquesta catalogació per complir amb la legalitat. Un pla que Pascual defineix com a «trilerisme urbanístic».
Els consultats reconeixen sentir «perplexitat» davant l’actitud de l’Ajuntament d’Elx. «Sorprèn que un govern de coalició de PSOE i Compromís haja triat aquesta opció, que li encaixa molt bé al PP», diu Soler, qui també reivindica el «deure cívic» que tenen les entitats socials per denunciar actuacions com aquestes. Soler afegeix que també s’han adreçat a la Conselleria de Cultura per denunciar-ho, tot i que encara no han obtingut resposta. «A Elx no anem sobrats de patrimoni i ens convé preservar-lo».
