Entre les col·leccions universitàries de caràcter divulgatiu destaca l’Ordit, del Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant. Una col·lecció formada per llibres adreçats al gran públic però amb la qualitat i el rigor exigibles a una publicació universitària.
A més dels llibres ja ressenyats a LA VEU, Jesuïtes valencians: de l’esplendor Borja a l’ocàs Borbó i Climes i temps del País Valencià, una de les darreres incorporacions ha sigut Modernisme a Novelda. El llegat d’una esplendor comercial.
Fixem-nos en el títol: al·ludeix a un dels moviments artístics i socials, el modernisme, que en el trànsit dels segles XIX-XX va assolir un major àmbit geogràfic (Europa i les Amèriques). I centra l’atenció en una ciutat de poc més de 25.000 habitants del migjorn valencià, Novelda, a la comarca del Vinalopó Mitjà.
El subtítol, “El llegat d’una esplendor comercial”, fa referència que els elements modernistes que s’hi descriuen i analitzen són l’herència d’un viatge global que la burgesia més dinàmica va mamprendre per connectar aquesta ciutat expansivament comercial amb la resta del món, fins i tot amb l’Extrem Orient.
Les millores tècniques de concepció comercial van possibilitar el salt qualitatiu de la simple acumulació dinerària a la riquesa cultural del modernisme, i això ocorre a diferents escales, des de la urbanística i arquitectònica fins a la lligada a les arts anomenades (inadequadament) “menors” i que tant va propiciar el modernisme: pintura, ebenisteria, forja, vitralls, etc., com es pot comprovar en els edificis de la Novelda modernista, en què relleus, pintures, mobles, escultures, forges, claraboies i pràcticament qualsevol racó de les estances i façanes vessen a doll de motius artístics.
El llibre intenta mostrar les síntesis enriquidores que es van produir quan van entrar en contacte i diàleg fecund la valoració i estima d’allò que és propi amb les noves concepcions artístiques i filosòfiques que aportava el modernisme; un modernisme obert no tan sols a Europa sinó també a influències tan llunyanes com les provinents d’un Japó amb el qual s’havien establit relacions comercials.
Els autors pretenen bastir ponts entre els qui voldrien conéixer les claus generals d’aquell moviment i els interessats en els aspectes més propers i tangibles, els de la mateixa Novelda. Perquè es fa servir Novelda com un exemple de fractal, com un objecte real que en la seua escala i complexitat representa i forma part d’un altre, el modernisme en el seu conjunt, molt més ampli i gran.
En aquest sentit, Novelda pot servir de mostra per a entendre com algunes ciutats fabrils i comercials sorgides de la segona revolució industrial van saber donar el salt de la riquesa material a la cultural. Un salt, això sí, que només es va produir en els casos en què les ciutats van tindre la sort de ser dirigides per burgesies dinàmiques, emprenedores i obertes al món, alhora que interessades per les arts i les ciències.
I de la simbiosi entre les arts plàstiques i els nous materials i tecnologies va sorgir un moviment cultural, el modernisme, que potser ha sigut el que millor ha connectat la bellesa formal i el gran públic, el qual, encara que fora com a simple observador, la tenia a la seua disposició com a gaudi estètic i, alhora, utilitari. I que a través de l’exalçament de l’obra ben realitzada transmetia un sistema de valors en què el legítim orgull pel treball ben fet anava més enllà del seu preu, a diferència d’una actualitat en què el component especulatiu d’un producte sol interessar més que el producte en si mateix.
En estudiar Novelda a través del modernisme, o el modernisme a través d’ella, el llibre ha establit una mena de joc de matrioixques o nines russes, o de caixes xineses, com vulguem dir-li; és a dir, un trànsit fàcilment perceptible entre el general i el particular, i en què el modernisme de Novelda es pot considerar una miniatura representativa del modernisme més universal.
El llibre, impulsat per Rosanna Arango Escursà i Merche Navarro Beresaluce, aborda en el capítol escrit per Verónica Quiles López i David Beltrà Torregrosa, el context històric, geogràfic i social que va estimular el sorgiment d’una burgesia comercial sensible als canvis sociològics i intel·lectuals de l’època. Una burgesia promotora d’un urbanisme dels anomenats «d’eixample» (com el celebèrrim de Barcelona) i que, en el capítol signat per Andrés Martínez Medina, es presenta coherent amb una arquitectura de filosofia i estètica també modernistes. Un continent i un contingut coherents entre si i que el visitant pot seguir a través dels itineraris urbans que proposen Daniel Andrés Díaz i Concepción Navarro Poveda.
En el capítol “Natura i símbol en el modernisme de Novelda”, Carles Martín Cantarino i Daniel Climent Giner aborden la importància de la natura i del valor simbòlic de plantes i animals en les manifestacions artístiques del modernisme, unes manifestacions que sovint s’imbricaven fins formar una mena de calidoscopi en el qual els principis generals modernistes de la plàstica i la literatura, els arts i els oficis i les noves tècniques i materials adquirien personalitat pròpia en aplicar-se a cada cas concret. Així, s’hi apunten dades per a facilitar la comprensió dels significats complexos i dels lligams artístics (literaris, pictòrics, musicals) inscrits en els motius florals i faunístics, des de l’omnipresència dels lliris i les roses o de plantes mítiques com l’acant o el cascall, fins a la de plantes japoneses i orientals, tan de moda aleshores a Europa (crisantems, camèlies, hortènsies, nenúfars) o la de plantes lligades a l’economia local (raïm, safrà), etc.
A més, cal destacar la qualitat gràfica del llibre, des de la coberta fins a les il·lustracions de tota mena (fotografies, plànols, etiquetes…) aportades per diversos autors, element tan important en una obra d’aquesta temàtica.
En definitiva, en l’obra s’ha volgut mostrar, a través de Novelda com a cas particular, que l’esperit general del modernisme va transcendir els aspectes merament formals i que els elements simbòlics o estètics auspiciats per comitents, artistes i artesans reflectien en gran part el caràcter de la burgesia més culta, que no tan sols es reconeixia com a subjecte històric sinó que aspirava a integrar la natura i la tècnica en la seua concepció del món.
Una aspiració gràcies a la qual ara podem gaudir de molts dels resultats d’aquell modernisme, un moviment social i artístic tan innovador com estèticament perdurable.
Per exemple, a Novelda. Al migjorn valencià.
