Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Tres exemplars de xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris), espècie en greu perill d’extinció, han sigut albirades a les llacunes artificials del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat pels ajuntaments d’Almassora (la Plana Alta), Borriana (la Plana Baixa), Vila-real (la Plana Baixa), la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.
La primera observació la va dur a terme un ornitòleg holandés que va veure als ocells en aquesta llacuna des de l’observatori de fusta. Poc després, aquest aficionat va compartir l’observació amb un altre ornitòleg habitual de la zona, Antonio Engra, que ràpidament va aconseguir fotografiar els tres xarxets marbrencs. Aquest fet «extraordinari» ha estat corroborada també pel guarda rural del Consorci riu Millars Gonzalo Juan.
És la primera vegada que es veu l’espècie a la desembocadura del riu Millars, ja que ni l’Anuari Ornitològic del País Valencià ni el Banc de Dades de Biodiversitat de la Conselleria de Transició Ecològica recullen fan cap esment de l’espècie al paratge fluvial. Els xarxets marbrencs han descansat i s’hi han alimentat, concretament a la llacuna central. La ubicació més pròxima on s’ha pogut constatar la seua presència és a la Marjal d’Almenara.
Els tres ocells podrien haver arribat de la marjal dels Moros, situada entre Puçol (l’Horta Nord) i Sagunt (el Camp de Morvedre), ja que en els últims dies hi havia un grup en aquest aiguamoll. En aquesta època de l’any els xarxets marbrencs es troben en període de dispersió, ja que són nòmades i és fàcil que hagen eixit del grup de la Marjal dels Moros.
A punt de desaparéixer
El xarxet marbrenc és un ànec de grandària xicoteta que té un plomatge marró poc cridaner. Les causes conegudes que estiga a punt de desaparéixer d’Europa són els mesos persistents de sequera durant la reproducció, la gestió calamitosa de l’aigua en els aiguamolls en els quals viu, l’aparició de botulisme associada a la mala qualitat de l’aigua i la caça indiscriminada.
Aquests ocells nien de forma molt localitzada als aiguamolls salobres del Baix Vinalopó com ara el parc natural del Fondo d’Elx-Crevillent, el parc natural de les Salines de Santa Pola, el Fondo d’Amorós o el Clot de Galvany.
En els anys noranta del segle passat van arribar a haver-hi entre 200 i 300 parelles de xarxets marbrencs a la península Ibèrica. Actualment, hi ha poc més de 30 parelles al País Valencià, al Fondo d’Elx-Crevillent, i a Andalusia a Doñana, el total de la població europea.
