L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Josep Antoni Fluixà a Salvador Lauder, que ha publicat Una casa qualsevol, un recull de vint-i-sis narracions que tenen temàtiques i protagonistes diferents.
A més, aquest dissabte, Carles Lluch parla d’Onada Edicions, que compleix 20 anys fent literatura a les terres de cruïlla, a Benicarló (el Maestrat). Des de l’inici, la voluntat d’Onada va ser articular una proposta per al territori del nord valencià i el sud de Catalunya, així com el Matarranya d’Aragó. Unes comarques doblement perifèriques, menystingudes o oblidades per les respectives administracions, però que han mantingut uns vincles culturals ancestrals que queden reflectits en la pervivència de la diòcesi de Tortosa.
Per part seua, Daniel P. Grau glossa La casa sota la lluna. Antologia (1992-2022), de Maria Josep Escrivà, un recull que es pot llegir com un llibre unitari. En primer lloc, perquè té una extensió abastable, vuitanta-vuit poemes, si hi comptem com a poema un parell de proses poètiques, però sobretot perquè la veu poètica s’hi manté.
D’altra banda, P. Cano Server ressenya Lo mig del món, de Roser Vernet i Anguera, un «lloc» que l’autora troba i del qual, després de molt de temps i moltes absències i retorns, sap que no pot ―ni vol―, anar-se’n. Si coneixeu Roser Vernet, és inevitable situar aquest centre de l’univers al Perxe, la casa familiar al Molar, al Priorat que tant s’estima.
En aquest número, Carme Cardona s’endinsa en La pedra rosa, de Muriel Villanueva i Sara Sánchez, un àlbum il·lustrat que tracta el tema del respecte a les diferències; la innovació, en aquest cas, rau en el fet que parla d’una manera clara i senzilla sobre la diversitat de gènere.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a la llibreria Ona, a Barcelona.
