L’editorial Tirant ha publicat Temps de Germania Socialista (1970-1977). L’origen del sobiranisme polític valencià, de Xavier Ferré Trill, un assaig de recerca sobre aquesta formació política denominada a l’inici «Grup de Treball Polític». Perquè Germania Socialista (GS) concreta una via d’alliberament del País Valencià des d’un marxisme arrelat a la realitat social sobirana del poble valencià.
L’obra analitza, detalladament, les diferents etapes per les quals va passar l’organització:
1. Teoria i política. Podem situar el treball polític al voltant del fet nacional elaborat per GS el 1975. GS valorà la potencialitat revolucionària de la classe obrera. La burgesia valenciana –al contrari d’una petita part de la de Catalunya o la del País Basc-, s’ha desvinculat de la comunitat lingüística a la què pertany la majoria del poble valencià i ha abandonat en l’aspecte nacional les classes populars valencianes. L’autor subratlla el treball de G.S, com a desvetllador de la consciència nacional del poble valencià i de vinculació a la presa de consciència social, revolucionària, ecològica i feminista de les classes treballadores; Germania Socialista modela un tipus diferent de Nova Esquerra. Ideològicament, s’incorpora la qüestió anticolonial (Franz Fanon), els processos d’alliberament (Cuba castrista 1959), la independència d’Algèria (1962), i el maig del 68 (a França i als Estats Units). No obstant això, GS opina que el PV no és una colònia, sinó un poble perifèric oprimit per la metròpoli i per la burgesia, espanyola i «valenciana» (en realitat antivalenciana).
En aquell moment en l’àmbit valencià, es produïa la transició cap a un nou model d’estructura econòmica, de la desagrarització a la industrialització. És en aquest àmbit que l’aportació teòrica de G.S. esdevé fonamental. El treball intel·lectual i acadèmic es veia com a treball cívic i polític, en vincular teoria i praxi. La tasca docent de Jordi Nadal – inductor de la lectura de Nosaltres els valencians, de Joan Fuster- i d’Ernest Lluch –amb la publicació de La via valenciana- fou referencial. També fou clau País perplex de Josep Vicent Marqués; altres professors universitaris del PV influirien en l’anàlisi de l’època; l’anàlisi sociològic i històric de la formació social del PV es traduïa en presa de consciència i acció política assembleària i directa, influïda per l’anarquisme.
2. Precedents (1968-1971). Apareix la revista Gorg, amb un treball de conscienciació de la valencianitat i catalanitat del País Valencià; la tertúlia que feia a la ciutat de València Enric Tàrrega vinculada al jovent de Lo Rat Penat i al Front Marxista Valencià de la tertúlia, de més ampli ventall ideològic, encapçalada per Joan Fuster. A través del militant Ricard Avellán se’ns parla de Josep Lluis Bausset, referent del valencianisme republicà. El llibre GS és una excel·lent recerca d’entrevistes, d’hemeroteca, bibliogràfic i de documentació exhaustiva que analitza l’emergència política i intel·lectual al PV a la fi dels seixanta i principis dels setanta del segle XX.
3. «Magma» organitzatiu i primera projecció (1970-1971). Comença una nova etapa de politització marxista i de presa de postura davant del País Valencià. L’any 70 es constitueix GS amb les reunions que convocaren Marqués i Celia Amorós, a casa dels quals es feien reunions on s’impartien seminaris per formar ideològicament els militants. En els debats col·lectius van llegir a Lenin, Stalin, l’austro-marxisme, Andreu Nin, Franz Fanon, Trotski, Rosa Luxemburgo. El curs 1970/1971 s’incorporaren més estudiants. L’acció més rellevant de l’etapa de formació va ser l’acció directa ecologista que projectaren contra el camp del golf del Saler, per a «impulsar una estratègia revolucionaria des d’una perspectiva i des d’un àmbit valencià», sobirà i autònom.
4. Marxisme i valencianisme. «Perquè com a marxistes som valencians» (1970) -era la frase que servien per a presentar GS- i era el document seminal al voltant del qual bascularien les idees definitòries de la identitat ideològica, nacional valenciana i socialment obrerista. Aquesta «anàlisi marxista del valencianisme» s’oposava a les concepcions nacionalitàries del PCE, massa espanyolistes, sobre l’anomenada «qüestió nacional» del PV. La caracterització del PV concloïa que es tractava d’una «societat diferenciada», amb antagonisme de classes i d’«un poble oprimit» per banda d’un estat espanyol opressor i repressor.
5. Materials ideològics i catalització (1970-1972). L’any 1971 va presentar el seu decàleg ideològic. També lluitaven contra «la discriminació de la dona» i en les lluites estudiantils. Participaren en la campanya de solidaritat amb la revista Gorg, davant el seu tancament governatiu l’any 1972 d’una dictadura que perseguia el català a mort. G.S. desenvolupa un treball comarcal en la formació dels agermanats.
6. Practica de treball (1972-1974). En aquest punt analitza com es tradueix el bagatge intel·lectual assumit en una forma de pràctica de treball. La situació de la proletarització com a experiència individual incidí en alguns militants agermanats, com a via per assumir la consciència de classe. La revista Poder Obrero en 1972 significava una publicació simultània a Cuadernos, que ja existia, ambdues contribuïen a l’articulació d’una organització política-obrera socialista i valenciana.
7. Recomposició (1974-1976). El bienni 1975-1977 significaria una «nova etapa» encetada amb la mort del dictador Franco. Crítica era l’òrgan de debat intern editat entre 1976 i 1977. Amb el procés que culminaria amb el MAC, assenyalava el començament d’una «segona» GS (1976-1978). Uns dels punts polítics en els quals es movia GS era la unificació comunista. En aquell moment s’edita Bloc Roig amb la intenció d’ampliar la implantació agermanada. Esdevenia plataforma teòrica i ideològica de l’organització i formulava una via valenciana autònoma d’alliberament nacional. Va ser el moment d’editar una nova publicació: Ho volem tot. Fulls de combat ideològic comunista, entre 1975-77.
L’any 1976, GS fa boicot al referèndum per la reforma política a votar el 15 de desembre de 1976, perquè considera que significa un recanvi de dominació franquista i capitalista. En quan a aliances exteriors, GS restava «oberta a la col·laboració imprescindible» amb una futura aliança revolucionària de forces ibèriques «d’estructura federal» a fi de bastir «el partit de la classe treballadora ibèrica». Al·ludia al dret de l’autodeterminació i situa l’assumpció del fet nacional del País Valencià en la lluita pel socialisme.
8. Cap a la «Construcció Comunista» (1976-1978). Perquè les forces signatàries poguessin continuar debatent i avançant en el que entenien que era una segona fita en el procés d’acord i unificació: el Moviment de «Liberación Comunista». La qüestió nacional romania com a qüestió pendent. Dins de GS existia un sector contrari a la participació de l’organització en el procés constituent del MLC-MAC, l’espai de forces revolucionàries comunistes. Perquè no volien diluir-se en un magma espanyol o «ibèric» i reivindicaven l’espai polític i sobirà del País Valencià; d’obediència valenciana estricta, sense supeditar-se als partits estatals i nacional espanyolistes.
9. De GS al MLC/MAC. El Moviment d’Alliberament Comunista, alter ego del MLC del PV, el qual elaborà una antologia de Nin. El referent Andreu Nin, del POUM, constituïa una baula moral per a comprendre ideològicament l’estratègia i la tàctica del MAC, exposada a través del portaveu a Temps de lluita, una revista d’intervenció consellista.
En les entrevistes, alguns militants consideren que GS havia deixat d’existir com a grup polític; aquell partit/organització revolucionaria que havia d’aglutinar una avantguarda.
de classe basada en el poder de l’autonomia obrera. No fou possible perquè hi havia una discrepància nacional de base. A més, una de les raons que explicava l’auto-dissolució de GS és pel fet que el procés de reforma política -«transició»- deixà desplaçades forces extraparlamentàries.
L’autodissolució de la línia de GS esdevinguda MAC, es produí la tardor de 1978. Aquest treball sobre GS analitza i fa comprendre la importància de la presa de consciència nacional i social del PV, des de l’esquerra; el poble valencià com a subjecte polític autònom respecte de l’estat espanyol. L’aportació teòrica i política de Germania Socialista fou, tot just, denunciar-ne l’opressió i la voluntat de colonització dels valencians. GS preveié un procés de substitució de la llengua, cultura i nació de valencianes per part d’un estat assimilacionista i prepotent, que continua mantenint l’arquetipus anorreador vers tot allò que no representi l’espanyolitat. Un estat, doncs, antivalencià. Paga la pena, si teniu ocasió, de llegir Temps de Germania Socialista.
