La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar Quan ens dèiem País. La preautonomia valenciana, de Guillem Llop i Joana Tormo, dins de la col·lecció Adés&Ara, especialitzada en història contemporània, dirigida pel catedràtic de la Universitat de València Ismael Saz i codirigida per l’historiador Ferran Archilés.
Aquesta obra analitza el procés de la transició de la dictadura franquista a la democràcia comprés entre finals del 1975, amb la mort del dictador, i mitjans del 1982, amb l’aprovació i publicació de l’Estatut d‘Autonomia, i posa especial atenció a la lluita simbòlica i política coneguda com a Batalla de València.
El llibre aporta moltes dades per a entendre el conflicte que va configurar l’actual autogovern valencià i que va evolucionar des d’unes posicions sobiranistes, que anaven acompanyades d’un decidit impuls de redreçament cultural, fins a l’acceptació d’una descentralització administrativa compatible amb la identitat col·lectiva tradicional. Una de les conseqüències va ser la pèrdua del que havia sigut el nom oficial del territori en tota l’etapa preautonòmica, País Valencià (terme que havia fet propi el conjunt de l’esquerra i, si més no, una part de la dreta, com mostraria els noms dels democratacristians de la Unió Democràtica del País Valencià i els liberals del Partit Demòcrata Liberal del País Valencià, integrat en UCD), i l’aposta pel neologisme Comunitat Autònoma Valenciana o, simplificat, Comunitat Valenciana.
A parer de Llop i Tormo, l’oposició democràtica va trobar en la consciència nacional una motivació afegida a la consciència social provinent de la lluita obrera. La reconducció, però, del moviment rupturista cap a un sistema de llibertats compatible amb la permanència del franquisme en el poder, va permere que el centredreta concentrara l’estratègia en la divisió de la població entorn dels símbols identitaris. Llengua, bandera i nom van acabar sent demonitzats en un clima de violència impune atiat pel govern espanyol. La manca de voluntat política de l’esquerra va fer la resta. El balanç, segons els autors, va ser una concepció sucursalista de l’autonomia valenciana.
