L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista d’Isabel Canet a Rafa Gomar (Gandia, 1955), president de Saforíssims Societat Literària, l’associació d’escriptors i escriptores de la comarca de la Safor, fins al passat mes de setembre. Gomar va estudiar magisteri i Ciències de l’Educació a la Universitat de València i durant sis anys va exercir de mestre a l’escola pública. Des del 1987 fins al 2018 va treballar a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a traductor corrector, professió que li va permetre dedicar-se a la literatura i guanyar destacats premis literaris com ara el Premi Víctor Català i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, amb l’obra Legítima Defensa; el Premi Recull de Narrativa Joaquim Ruyra, amb l’obra Batecs; el Premi Andròmina, amb la novel·la Andròmina, i el Soler i Estruch, amb la novel·la Dissabte, jazz.
D’altra banda, Antoni Martí Monterde ens avança un capítol d’un llibre seu inèdit, Memòries d’un vagó de ferrocarril, amb el subtítol de «Retorn sentimental d’un valencià al seu poble». I tot, «gràcies a l’amabilitat del seu director, en Víctor Labrado, que va comprendre immediatament la rauxa d’agraïment que em va impulsar a enviar-l’hi, transformades en article, aquestes pàgines i algunes d’aquelles fotografies», explica l’autor.
En un altre article de La Veu dels Llibres d’aquest dissabte, Manel Rodríguez-Castelló s’endinsa en Apunts del carner, de Josep Mir, «un material que s’esmuny com les anguiles en la llibertat del moviment per l’aigua tèrbola i fangosa de la realitat: 863 notes escrites entre agost del 2019 i novembre del 2021». Un «dietari impersonal caracteritzat per la circumstància que qui l’escriu és Josep Mir, literatura del no-jo contra infatuacions ridícules i alguns noms sagrats, generosa en admiracions», afirma Rodríguez-Castelló.
En aquest número, Susanna González recomana En Brut, de Marta Pérez Sierra, un llibre en col·laboració amb l’artista plàstic Pere Borrell i el fotògraf Enric Macià. El projecte parteix d’una sèrie de dibuixos, obra de Santiago Borrell, pare de Pere Borrell, fets en els darrers anys de vida, fotografiats per Enric Macià i que actuen com a detonant de la reflexió poètica, que un cop engegada els transcendeix. «Un treball d’introspecció que ha portat la poeta pel camí de cendres que deixa l’incendi dels anys», diu González.
Per part seua, Lourdes Boïgues aconsella El llibre negre de les hores, d’Eva García Sáenz de Urturi, «una història de crims i misteri que t’enganxa des del principi i et deixa sense alè fins al final». Tot comença amb la crida que rep Unai advertint-lo sobre el segrest de sa mare morta fa 40 anys i l’amenaça de matar-la si no troba El llibre negre de les hores de Constança de Navarra. Així, «l’autora et posa en antecedents sobre el que serà la trama però mai t’esperes les sorpreses de la història», assegura Boïgues.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a la llibreria Ambra, de Gandia (la Safor).
