L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Salvador Vendrell a Manuel Molins, l’autor i director teatral d’Alfara del Patriarca (l’Horta Nord), en què revisa en profunditat la seua extensa trajectòria. Molins ha escrit més de noranta obres de teatre, publicades per la Institució Alfons el Magnànim a Teatre Complet. «Molins ja és un clàssic», afirma Vendrell.
D’altra banda, Xavier Serra recomana De viva veu, un volum publicat per l’editorial Afers en què Isidre Crespo recull les entrevistes a Joan Fuster. «Una recerca excel·lent», assevera Serra, ja que «la primera edició del llibre, que va aparèixer el 2003, contenia seixanta entrevistes i es convertí en un llibre imprescindible per a tots els lectors de Fuster» i, en aquesta nova edició, «Crespo ha pogut localitzar divuit entrevistes més», la major part de les quals del 1977 al 1983, «l’època més turbulenta, i mostren de manera claríssima un Fuster militant i combatiu, que no es feia enrere ni un mil·límetre encara que els grupuscles blavers més violents li enviessin notes anònimes i li posessin bombes».
A més, Aitana Casanova parla d’Un Mag de Terramar, d’Úrsula K. Le Guin, el primer llibre de la saga del Cicle de Terramar de la cèlebre escriptora de fantasia i ciència-ficció. Junt amb la sèrie d’Ekumen, entre les quals s’inclou La mà esquerra de la foscor, les novel·les del Cicle de Terramar «són de les més conegudes i llegides de l’autora, i han influenciat llibres tan coneguts com ara els de Harry Potter». «Es tracta d’un clàssic de la literatura infantil i juvenil que encantarà tant als nens com als adults, i sobretot als amants de mites i llegendes», assenyala Casanova.
En un altre article de La Veu dels Llibres d’aquest dissabte, Gràcia Jiménez s’endinsa en les pàgines de Ioga, d’Emmanuel Carrère, periodista, cineasta, novel·lista… El relat comença «parlant del ioga, efectivament, i de la intenció d’escriure sobre un retir, l’hivern de 2015, en una zona que ell anomena la França profunda; però la realitat, el torna a un París trasbalsat pels atemptats contra la revista Charlie Hebdo que posen fi ala vida d’amics personals, i, més endavant, aquella mateixa realitat se li instal·la a dintre d’ell, en un profund trastorn bipolar –exacerbat per circumstàncies familiars complexes–, que culminarà en una llarga hospitalització», explica Jiménez.
En aquest número Daniel P. Grau presenta un llibre sobre l’escriptor Rafel Crespí, que va morir el 16 de febrer de 2020, als 59 anys. Rafel Crespí: la tenacitat de viure «és una obra polièdrica ben atractiva en què participen acadèmics, polítics, professors, escriptors, artistes, familiars…, persones de diferents sensibilitats i formació que tenen en comú el fet d’haver conegut Rafel Crespí i haver-hi establert vincles d’amistat i d’estima».
Finalment, aquesta setmana també podem saber quines són les obres més venudes a Vila Llibres, de la Vila Joiosa (la Marina Baixa).
