L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Santi Borrell a Sergi Pàmies, que es va donar a conèixer el 1986 amb el seu primer llibre de contes, T’hauria de caure la cara de vergonya i les seues primeres col·laboracions radiofòniques a Catalunya Ràdio. Ara acaba de publicar el seu novè recull, de deu contes, A les dues seran les tres, seguint el seu estil sintètic, la seua ironia moderada i la seua observació lúcida de la sordidesa humana.
A més, aquest dissabte, Lourdes Toledo parla de traduir la literatura catalana per prestigi i necessitat, ja que «una cultura i una llengua sense traduccions literàries està condemnada a mort», comentava fa un temps la traductora Núria Busquet en una conversa.
Per part seua, Joan-Lluís Moreno glossa Aire, d’Elvira Cambrils, obra guanyadora del V Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa d’Altea. Un llibre en què l’autora construeix, a partir del microcosmos particular de cada una de les dones que coincideixen en una perruqueria d’un poble costaner i turístic en temporada baixa, un altre microcosmos més ample en el qual s’entrellacen vides i històries.
D’altra banda, Joan Garí ressenya La casa dels avis, de Vicenç Villatoro, una obra sobre la memòria dels seus avantpassats. En arribar als 50 anys, l’escriptor va sentir la necessitat d’abordar la crida dels ancestres, en aquest cas per la branca materna.
En aquest número, Jesús Ferrís s’endinsa en El desbaratat conte dels fesols màgics, de Carles Cano, un homenatge de l’autor al conte clàssic Jack and the Beanstalk, del qual s’han fet moltes versions. Allò indubtable és que li serveix d’inspiració, o punt de partida, per a escriure un relat modern i humorístic.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a Quart Creixent, de Palma.
