Núria Cadenes (Barcelona, 1970) ha publicat Tiberi Cèsar (Proa), una biografia novel·lada que se centra en la vida de l’emperador Tiberi, un home «amb molts matisos» que va viure a la Roma del segle primer. Segons explica l’autora, es tracta d’un personatge que la va «fascinar» i a partir del qual va poder recrear el seu món i fer un retrat més humà d’altres protagonistes, particularment, de les dones, que prenen un relleu nou. Si bé Tiberi va ser considerat un emperador torturat, taciturn i cruel, també era enamorat i culte. Unes «contradiccions» que Cadenes aplica a la vida mateixa i al llegat romà. «És el món que ens va fer, el món que som. La nostra civilització és això: poesia i massacre, venim d’aquesta dicotomia», assenyala.
Si bé Cadenes admet que no li agrada massa encasellar les coses, sosté que la seua nova novel·la podria ser una mena d’autobiografia de Tiberi, fill de Lívia, segon emperador de Roma i conqueridor de Pannònia i Germània. En aquest sentit, tot i que el seu interés principal orbitava al voltant del personatge, l’autora també admet que es tracta d’una «expressió d’amor» envers la cultura clàssica, que valora «poder tenir en català».
De fet, un dels aspectes destacats del llibre és la forma, que a través d’una «construcció i una cadència pretén tocar aquest to tan concret». «La literatura és forma, i no passa només per explicar un personatge», assenyala. També la documentació i la recerca, a la qual ha destinat nombrosos anys fins que la versió final de la novel·la ha vist la llum.
Pel que fa al personatge principal, atribueix la seua fascinació per ell a la quarta banda de l’ànima humana. «Un noble capaç de tenir diàlegs amb els filòsofs, escriure poesia, aspirar a la tranquil·litat i la bellesa, però – alhora – perpetrar unes massacres que fan por», apunta. Unes característiques pròpies de Tiberi, però també de la seua època, ja que el llibre descriu una Roma grandiosa, però també brutal i tràgica. «A vegades al costat fosc també hi ha bellesa i qüestions interessants», afegeix.
Homes i dones que pensen en l’imperi romà
L’interés de Cadenes per Tiberi es remunta a fa pràcticament una dècada, quan va veure el seu bust i es va adonar que li agradava el personatge, però també que li costava d’entendre. L’autora va més enllà i, preguntada per la tendència a xarxes on es pregunta als homes quantes vegades pensen en l’imperi romà, admet que ella «sempre» hi pensa perquè l’atrau, li agrada, però a la vegada també li fa angúnia. «És un poder aclaparador», reconeix, «em sembla impossible no interessar-se per Roma».
D’altra banda, reconeix que existeixen paral·lelismes «massa evidents» amb l’estat del món actualment. «Hi ha fragments que parlen de coses terribles que han succeït, jo en faig literatura, però aquesta està alçada amb maons de realitat», reconeix. En aquest sentit, afegeix que la literatura, d’alguna manera, i sempre «pot parlar d’ara».
Personatges femenins potents
Tot i que la novel·la gira al voltant de Tiberi, en les 400 pàgines que conformen la novel·la s’hi poden trobar diferents personatges femenins. «Dones fortes que fan caure de cul per la potència que tenen», subratlla Cadenes, «dones que no m’he inventat, sinó que van existir en la realitat». Una d’aquestes és precisament la mare de Tiberi, amb qui el protagonista té un «estira-i-arronsa» perquè és precisament ella la que el porta a la posició que acaba adquirint.
«Tiberi vol i dol, perquè no suporta que sigui una dona, i aquest fet també li impedeix que se li donin els honors que reclama», detalla. Una tensió que, fins i tot, provocarà que el fill no vaja a l’enterrament de la seua mare. Cadenes també parla d’amor, ja que tot i les diferents històries que s’han explicat, Tiberi es va enamorar d’una sola dona, amb qui finalment no van poder estar junts perquè es va acabar ajuntant amb una altra per conveniència.
Finalment, l’autora tracta també certs aspectes dels rumors, que van posar sobre la taula històries inventades sobre els emperadors, dones que enverinaven els seus fills o suposades orgies, entre d’altres. «Hi ha coses que no són veritat, però també he intentat desmitificar els personatges perquè sí que existia una voluntat de poder i una ambició desmesurada», conclou.
