El jurat del VIII Premi PEN Català de Traducció, després d’una deliberació molt matisada, ha decidit concedir el premi a Mireia Vargas Urpí per la traducció del xinès de L’home dels ulls compostos, de Wu Ming-Yi, publicada per l’editorial Chronos.
El jurat ha valorat especialment «la qualitat amb què la traductora ha sabut reproduir en català els diversos estils i registres de la novel·la per acostar als lectors l’estranyesa d’un món real i fantàstic culturalment molt desconegut». També ha valorat l’estímul que aquesta obra pot representar per a escriptors, traductors i lectors en català, perquè, «tot introduint elements molt diferents a aquells a què estem avesats, posa al nostre abast un exemple de la diversitat, que és un dels objectius fundacionals del PEN».
El Premi PEN Català de Traducció es convoca des del 2016 amb l’objectiu de reconèixer les millors traduccions literàries publicades en català durant l’any anterior a la convocatòria, per tal de «distingir i dignificar la feina dels i les professionals de la traducció com a creadors de ponts entre cultures».
Aquest any el premi ha afegit dues novetats: l’obra guanyadora rebrà un premi de 4.000 euros i els originals de les obres han d’estar subjectes a drets d’autor. D’aquesta manera, el PEN busca «impulsar i visibilitzar la traducció literària contemporània». El jurat ha estat dirigit per Dolors Udina i format per Maria Llopis, Marisa Presas, Francesc Parcerisas i Yannick Garcia.
En aquesta edició es van presentar més de vint obres, de les quals es van seleccionar una llista llarga de deu títols, i d’aquests es van triar quatre finalistes. Les traductores finalistes van defensar les obres i la seua traducció en un acte a La Setmana del Llibre en Català el passat 13 de setembre.
Mireia Vargas-Urpí és traductora i professora del Departament de Traducció i d’Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona, doctora en Traducció i Estudis Interculturals per la mateixa universitat. En l’àmbit literari ha fet traduccions al català de Sanmao (_Rata:) i Li Ang (Males Herbes).
Vargas, en la seua defensa de l’obra a l’acte de La Setmana del Llibre en Català, deia que «Wu Ming-yi va fer una novel·la d’una gran bellesa, molt ben escrita, des d’on parla d’una realitat trista i esfereïdora, però aconsegueix fer-ho amb unes metàfores precioses on la natura té sempre un paper protagonista». Ressaltava que L’home dels ulls compostos parla de Taiwan, però també parla «de nosaltres i dels efectes que té la construcció massificada i descontrolada i el canvi climàtic».
L’home dels ulls compostos, publicat per l’editorial Chronos, és una novel·la on l’eco-ficció realista i els mites dels aborígens taiwanesos conflueixen en un llibre que ens parla de com l’empatia, els records i l’escriptura poden guarir les ferides de l’ànima.
A l’acte de La Setmana, també van participar les tres traductores finalistes del premi per defensar les seues traduccions. Josefina Caball, traductora de El color porpra d’Alice Walker (Ed. Proa), comentava el repte que havia suposat traslladar i reflectir els contrastos en la parla dels diferents personatges, per trobar un equilibri que fes la lectura creïble.
Susanna Fosch, traductora de La sang del cel de Piotr Rawicz (Ed. Afers), destacava que és una novel·la única que s’allunya de la literatura canònica de l’Holocaust, i que per això ja «val la pena» la seua traducció. A més, comentava que trenca amb els límits de l’escriptura i en construeix de nous.
Corina Oproae presentava L’estiu que la mare va tenir als ulls verds, de Tatiana Țîbuleac (Amsterdam Llibres). Comentava que va treballar gran part del llibre com si es tractara d’un llarg poema en prosa, ja que dels recursos que l’autora empra per aconseguir el to i per provocar l’emoció, que són, a banda de la forma en què s’explica la historia en si, el llenguatge poètic i les imatges de gran plasticitat.
La roda de premsa s’ha fet la vigília del Dia Internacional de la Traducció, 30 de setembre, data en què s’entrega el Premi PEN Català de traducció cada any. Des del PEN Català s’encoratja a tothom que en citar i parlar d’obres traduïdes, cite també el seu traductor o traductora per, d’aquesta manera, «posar en valor la feina que fan i l’autoria del nou text que esdevé en ser traduïda al català».
Dolors Udina, directora del Premi, ha destacat la qualitat de les quatre obres finalistes. Comenta que ha estat una decisió molt debatuda amb tot el jurat. Finalment, s’han decantat per la traducció de L’home dels ulls compostos. Tot i no poder valorar l’obra original, escrita en xinès, el jurat destaca la gran qualitat de la traducció, «que transporta magníficament al català l’imaginari de l’autor».
Mireia Vargas-Urpí ha destacat el valor simbòlic que té que l’obra guanyadora sigui en xinès, ja que es tradueix «molt poc» d’aquesta llengua, i considera que aquest premi ha de servir per «perdre la por a publicar i llegir obres sinòfones, ja que tot i la desconeixença i llunyania d’aquest món, amb una bona feina de traducció és possible apropar-s’hi, i aquesta obra ho demostra».
