L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Marçal Olària a Lluís Busquets i Grabulosa, autor d’Enigmes de la Bíblia i Cultura Contemporània, un comentari a tots i cadascun dels 73 llibres de la Bíblia, tant de l’Antic com del Nou Testament, «una referència molt recomanable i completa del que podria ser una rigorosa presentació de les arrels religioses de la cultura a una societat com la catalana, que es torna escandalosament ignorant d’una de les dimensions importants de la cultura mundial i que condiciona des de l’espiritualitat fins a la geopolítica», assenyala l’antropòleg i teòleg Ramon M. Nogués.
D’altra banda, Ferran Garcia-Oliver s’endinsa en les pàgines de La ciutat trista, de Frederic Martí Guillamon, un volum que va aparéixer sis anys després d’El carrer de Rubiols, la primera part de les memòries de la seua vida llarga, «allà on ordenava els records dispersos de la infantesa, en la València feliç, burgesa i republicana, encara enganxada als feliços anys vint, sepultada sense contemplacions un 18 de juliol del 1936». Ara, a La ciutat trista, Guillamon reprén la tasca memorialística a començaments dels anys quaranta, «quan València és, en efecte, una ciutat trista i grisa, vençuda i sense esma, i ell un xicot que entra en l’adolescència ple de dubtes i incerteses, més pensant en les musaranyes i volar coloms que en les obligacions escolars».
A més, Francesc Viadel parla del poemari Gramàtica de l’aigua, de Josep Manuel Esteve (Algemesí, 1968). «La seua és una poesia on s’alternen les imatges poderoses amb algunes de les seues pròpies fotografies carregades d’un simbolisme un punt misteriós. Un poemari dur on l’autor se situa com a individu en el centre de la repressió d’un poder encomanat a funcionaris tan dòcils com brutals i sinistres. Sense pàtria potser llevat del record d’un territori on fou infant, sol, nòmada en un món hostil, Esteve intenta el seu particular, al·lucinant, sollevament a través dels mots», diu Viadel.
En un altre article de La Veu dels Llibres d’aquest dissabte, Lourdes Toledo comenta No me’n recordo de res, de Nora Ephron, «guionista, periodista, novel·lista, amb una prosa d’un potencial literari agre-dolç, crònica d’un temps, que magnetitza». L’obra és un recull d’històries personals, relats de records i reflexions, desenes d’imatges i anècdotes fetes literatura, textos breus i ben diversos «que giren al voltant d’una autobiografia i té un efecte multiplicador i hipnotitzador».
En aquest número, Llúcia Casanova ens convida a conéixer Lo Llumener. Festival Pirinenc de Literatures Infantils i Juvenils, un festival de format petit, d’àmbit rural i de públic familiar, que es fa cada segon cap de setmana d’octubre, des de fa set anys, a Sort, al Pallars Sobirà. Des de l’inici, la voluntat de l’organització és «oferir una programació que combinant experiències artístiques i literàries incite a convertir els llibres en objectes quotidians i companys de vida i de joc dels infants».
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a la llibreria Fan Set, de València.
