L’escriptor Max Besora (Barcelona, 1980) ha presentat la novel·la d’aventures La veu del seu amo (Males Herbes) que es publica aquest dimecres. El treball d’humor explica la història d’un gos petaner, abandonat i maltractat que busca desesperadament un amo que el cuide i mane d’ell. Però en el camí per trobar el seu humà toparà amb tota mena de personatges estrambòtics i amb una manera injusta de tractar els animals. Besora ha plantejat una reflexió sobre com els humans tracten les altres espècies des de l’animalisme i l’ecologisme. La novel·la tracta qüestions com ara la ramaderia intensiva, la sobreproducció de carn i la contaminació del planeta. El treball està connectat amb altres novel·les de l’autor.
Sota la premissa que l’animal més perillós del planeta «és l’home», Besora planteja un treball contra el «maltractament i l’explotació animal». El protagonista és un gos que cada vegada que és adoptat per uns humans canvia de nom i de personalitat fins que finalment l’animal decideix alliberar-se i viure pel seu compte.
Segons ha explicat l’autor en roda de premsa, a banda d’entretenir amb un estil carregat de «ficció» i «aventures», la novel·la té una segona lectura de crítica molt lligada a l’ecologisme i l’animalisme. «M’interessa trencar amb la jerarquització», ha comentat. «Si demanem igualtat de gènere, de classes i d’ètnies també l’hauríem de demanar per les espècies. Tant per als animals com per als vegetals», ha reflexionat.
Això sí, ha apuntat que no és un llibre moral, sinó que parteix de l’humor. Ha descartat que el treball siga una faula perquè ha concretat que com a autor s’ha posat a l’interior d’un gos per saber com pot pensar. «Dono veu a aquells que no en tenen. La novel·la és un intent de parlar des dels paràmetres dels animals», ha sostingut.
Al llarg de la novel·la hi apareixen gossos coneguts per la cultura popular com en Milú de Tintín, l’Idèfix d’Astèrix o la gossa Laika. Un dels capítols fa un homenatge a Rebel·lió a la Granja, de George Orwell.
Besora ha reivindicat tractar aquest tema en lamentar que hi ha qüestions que no es parlen, com ara la gestió de les granges i els purins. «A Osona no podem beure aigua de moltes fonts», ha lamentat. «Ens hem desconnectat a poc a poc de la natura», ha assenyalat.
