Després de guanyar el premi Josep Pla l’any 2021 amb Tàndem i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Maria Barbal torna amb la novel·la Al llac, publicada per Columna. Barbal parteix de la idea de recuperar «la llum de la infantesa i d’uns dies bonics» i ho fa a través d’un grup de persones que en successius diumenges es van trobant en un llac. L’autora anirà endinsant-se en el món interior de tots ells. El llibre s’ambienta als anys 60 al pantà de Sant Antoni, al Pallars Jussà. De fet, el paisatge, com ha remarcat Barbal, és un personatge que va canviant constantment segons l’hora del dia i afecta també d’una manera diferent els personatges.
La Nora és una nena de dotze anys i viu l’experiència d’anar els diumenges al llac amb un grup de persones. Hi va amb un grup d’adults, menys el Quim, un nen de cinc anys. Tots tenen els seus anhels i la Nora els observa i no sempre els entén.
Barbal també volia retratar com actuen els nens amb els adults, com es relacionen entre ells. «Són personatges quotidians, però cadascun d’ells és un univers en si mateix on hi ha sentiments i lligams. És per aquí on vaig trobar el gran interés de la història, en captar la vida interna de cada personatge i en com es relacionen algunes d’aquestes vides».
L’argument d’Al llac gira al voltant de la relació d’un grup de persones que en successius diumenges es reuneixen en un llac. «Parteixo d’un moment relaxat i de festa, d’aquella passió que els nens tenen d’un dia a l’aigua amb sol». Passen poques coses a la novel·la, ha reconegut, però «hi ha tot aquests lligams entre uns i altres i el descobriment de nous sentiments per part dels petits».
El Pallars
Aquest llibre obri un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990) i Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993).
Barbal apunta que el pantà de Sant Antoni és un personatge més i té la seua vida i presència en cadascun dels personatges. «El paisatge ens pot fascinar, és un element que podem interioritzar en moments de calma». Aquests moments conviuen a la vegada amb la inquietud dels personatges: «un perquè es fa gran, l’altre té problemes i no es comunica, la parella que s’estima molt, però cadascú va per la seva banda».
L’escriptora no s’havia plantejat fer una gran novel·la, sinó que l’argument que li interessava havia de ser breu. Tot i això, ha confessat que quan desenvolupes el projecte i durant el procés d’escriptura s’obrin camins i interessos i «els personatges se t’emporten cap a un aprofundiment més gran del que havies previst».
