Mai Més acaba de publicar La muntanya líquida, de Mercè Falco, una novel·la ambientada en un escenari distòpic amb reminiscències al clàssic de la ciència-ficció Dune, de Frank Herbert, que ens resulta estrany i familiar alhora. Això es deu, en gran part, al fet que la història ens situa en un futur en el qual el riu Ebre ha desaparegut per complet.
Enmig d’una sequera i una escassedat d’aigua extremes, els habitants de la Vall, productors d’aigua, venen els excedents als pobladors de la Plana, una ciutat experta a gestionar la sequedat emmarcada pel Mar Prohibit i pel massís de les Roques, on els planencs creuen que habita la deessa Liliana.
Tanmateix, aquest precari equilibri es trencarà quan les presses que guarden les grans reserves d’aigua dels vallencs esclaten a causa d’un inesperat corriment de terres. Llavors, l’aigua brollarà lliure i salvatge, arrasant tot el que trobe al seu pas, siguen terres, edificis, vehicles o persones. La catàstrofe obligarà els habitants de la Vall a prendre decisions dràstiques respecte a la seua manera de viure, entre elles, la de replantejar-se la seua política respecte a l’ús de l’aigua.
Per la seua banda, una bona part dels planencs supervivents acabarà vivint a les Roques en forma de refugiats, rescatats de manera quasi miraculosa per un grup de mariners roquesos. D’ells aprendran la importància de respectar la natura i d’esforçar-se per conviure-hi sense trencar els seus cicles, especialment el de l’aigua, per evitar convertir el seu planeta en un erm.
Així, la novel·la de Falcó barreja ciència-ficció amb conceptes i situacions molt pròximes i planteja al seu torn opcions polítiques i ètiques al voltant de l’ús de l’aigua. En definitiva, una obra amb una doble lectura que fa que ens qüestionem la nostra relació amb la natura com a societat i preguntar-nos com podem millorar-la per evitar situacions d’escassesa com les que s’hi descriuen.
La novel·la —amb una evocadora coberta de la il·lustradora Irina Hirondelle— compta, a més a més, amb un pròleg del reconegut escriptor Víctor García Tur que contextualitza els escenaris de la novel·la i posa èmfasi en com l’obra converteix en màgics paisatges i entorns que ens són ben propers, quelcom només a l’abast de les grans obres del gènere.
Amb La muntanya líquida, Mai Més continua la seua aposta decidida per donar a conéixer autores locals, especialment aquelles que comparteixen els valors fundacionals de l’editorial, com són el feminisme, l’ecologisme o la justícia social, aspectes molt presents en aquest llibre.
Mercè Falcó
Mercè Falcó Pegueroles va nàixer a Barcelona, va viure uns anys a Londres i va posar arrels entre Xerta i Tortosa, al Baix Ebre. Filòloga per la UAB, ha acabat de formar-se a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i a l’Escola de Literatura Bloom. Ha escrit contes que combinen els dialectes oriental i occidental. Ha guanyat el III Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès amb L’Illa de Bembé (Rosa dels Vents, 2017), una novel·la ambientada a Cuba al segle XIX, i ha publicat Les banyes d’un crim, un conte negre i taurí dins el recull col·lectiu Assassins de l’Ebre (Llibres del Delicte, 2019).
