La Diputació de València és, probablement, la institució més taurina de tot el país. No momes gestiona la Plaça de Bous del Cap i Casal, sinó també l’escola de tauromàquia. I, al mateix temps, a través de la col·lecció de llibres Bocins, que publica la seua àrea de cultura, és també la responsable de «Tauromàquia», un conjunt d’articles que es vol que servisca «com a argumentari per als defensors de l’abolició de les curses de bous».
Aquest fet podria servir per si mateix per a exemplificar les tensions i contradiccions que han envoltat el Botànic –o en aquest cas la seua versió provincial- durant els darrers huit anys.
De fet, a la presentació del llibre, Xavier Rius, el diputat de Cultura de la Diputació –que ja acaba el seu mandat i no repetirà, siga quin siga el resultat de les complexes negociacions que han de decidir el color del govern de l’ens- explicava que la tauromàquia va ser «un dels punts més tensos a l’hora d’elaborar un programa de govern» i que, si no va acabar per tancar-se l’escola de tauromàquia ni rehabilitar la Plaça de Bous per anar-la convertint en un espai cultural, va ser per incompliment dels acords subscrits per alguna de les forces polítiques signants.
Rius acaba el seu mandat «amb aquesta espineta clavada», però deixa el llibre Tauromàquia. Papers per al debat. Crítica des de la raó com a llegat. Amb aquesta obra es tanca el cicle de Bocins, almenys durant aquesta legislatura i just en un moment en què s’ha anunciat que un torero serà conseller de Cultura. Tot un «oxímoron», en paraules del professor de la Universitat de València Francesc J. Hernàndez, qui s’ha encarregat de la coordinació del llibre, a més de la redacció de dos dels seus articles.
Tauromàquia planteja una aproximació a aquest món des de diferents vessants: la històrica, jurídica, ètica, feminista, biològica o artística, entre d’altres, amb l’objectiu gens dissimulat de «desmuntar els mites d’aquesta activitat». «Quant de temps haurem d’esperar per prohibir-la? Calen arguments i engegar el debat», va reflexionar Hernàndez.
Pensat, doncs, con un pamflet de combat, Tauromàquia ha comptat amb el suport de figures intel·lectuals de primer nivell, des del jurista Javier de Lucas, el filòsof ecologista Jorge Riechmann, l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i el Maltractament Animal, el filòsof colombià Eduardo Rincón, o l’historiador d’art de la Universitat de València, Albert Ferrer.
Va ser precisament Ferrer qui durant la presentació del llibre va destacar la paradoxa de «la distància» entre bous i bouers en les actuals celebracions de «bous al carrer», en una societat –a la comarca de l’horta- on els llauradors ja pràcticament han desaparegut i «no hi ha una vinculació afectiva real amb els animals». «M’agradaria saber què és un bou per a aquesta gent», va reflexionar.
