L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Vicent Garcia Devis a Raquel Ricart, que torna a l’escena literària amb El dit de Déu, la seua novel·la més íntima i personal. Una obra en què hi ha tres personatges que competeixen entre ells, «tres dones que mantenen una certa rivalitat per l’autoria de les idees, l’argumentació i el guió de la faula», apunta Garcia Devia. «En el llibre plana aquesta idea, que m’agrada molt, que és la de la lladre d’històries. És la història d’algú que va escoltant, va recollint i, després d’això, s’apropia del relat, el furta per a poder-ho explicar, per a poder fer-lo seu i per a narrar-ho com a propi. Sempre m’han agradat les novel·les que parlen, reflexionen, sobre el fet de l’escriptura o sobre el fet de l’art», explica l’autora.
D’altra banda, Vicent Brotons s’endinsa en l’exposició Àlbums il·lustrats infantils. Lectures gurmets per als més menuts. La mostra, que es va inaugurar a la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant el 19 d’octubre, està organitzada pel Servei de Llengües de la UA i dissenyada per Stefano Beltrán Bonella. I ha estat possible gràcies a diverses entitats i institucions col·laboradores —l’Associació de Professional de la il·lustració Valenciana i la Generalitat Valenciana, d’entre altres— i a més de setanta editorials.
A més, Miquel-Lluís Muntané parla de Vora l’esfinx. Obra poètica (1981-2021), d’Antoni Prats (Sueca, 1946), publicada per Lletra Impresa. Aquesta edició, que incorpora les obres inèdites Encanteris, Elegies del Montgó o Vora l’esfinx, deu visites, inaugura la col·lecció de poesia Hemeroskopeion i està encapçalada per un pròleg, documentat i esclaridor, d’Emili Rodríguez-Bernabeu i un text del mateix autor, titulat «Poètica», en què repassa el seu procés d’acostament a la poesia, els vincles que des de ben jove hi ha mantingut i els referents que l’han anat nodrint. Ambdós contribueixen eficaçment a introduir el lector en un univers personal i suggestiu.
En un altre article de La Veu dels Llibres d’aquest dissabte, Daniel P. Grau ens acosta a La identitat narrativa valenciana en el segle XX, del professor Adolf Piquer, una obra que se’ns presenta, bàsicament, des de dos punts de vista. «D’una banda, un plantejament estètic, en què les línies de definició, de vegades difuses, no sempre són fàcils d’establir, que és el que aplica a la primera part del llibre, en la qual fa un recorregut cronològic de la producció narrativa. D’altra banda, un enfocament temàtic, que és el que el guia en les visions de conjunt que ens ofereix més endavant», explica Grau.
En aquest número Andreu Loncà ens recomana Matrix, de Lauren Groff, una novel·la sobre «la personalitat meravellosa de Maria de França, que és coneguda pels estudiants de filologia pels seus Lais, editats en català per l’estimat Jaume Vallcorba Plana». Una obra que, afirma Loncà, «excel·leix per l’esforç literari reeixit de comprensió de la vida completa del personatge, que com poden saber i imaginar els lectors, correspon a una persona real i històricament documentada, emperò la novel·lista hi projecta una visible, fervent i notable passió car la pinta com a dona sàvia, intel·ligent, sensible, visionària, cosa que la converteix en l’eix de la novel·la i de la imaginació del lector».
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a la llibreria La Repartidora, de Benimaclet.
