L’editorial Folch&Folch presenta per primera vegada en català L’Imperi, de Ryszard Kapuscinski, un clàssic de la narrativa periodística, en traducció de Pau Freixa. El llibre té l’origen en el viatge que va fer l’autor, després de la caiguda del mur de Berlín, el 9 de novembre del 1989, per una URSS que veia com s’esquerdaven els fonaments. Al llarg i ample d’aquell immens territori, el reporter es va dedicar a recollir centenars de testimonis i experiències dels habitants de les quinze repúbliques soviètiques. El periple es va allargar fins al 1991, quan l’URSS va deixar d’existir com a tal oficialment.
Kapuscinski va recórrer uns 60.000 quilòmetres, des de Brest, a la frontera de l’ex-URSS amb Polònia fins a Magada, al Pacífic, i de Vorkutà, més enllà del cercle polar fins a Termez, tocant a l’Agfanistan. Aquesta ruta, que va fer sol, al marge d’institucions i fora dels itineraris oficials, correspon a la segona part del llibre, la titulada «A vol d’ocell (1989-1991)».
En la primera, «Primers contactes (1939-1967)» reculem cinquanta anys en el temps i acompanyem un jove Kapuscinski que observa l’entrada de les tropes soviètiques a la seua ciutat, Pinsk, aleshores a Polèsia, un territori que hui forma part de Bielorrúsia. Després, el reporter relata un viatge per Sibèria i una expedició a la Transcaucàsia i a les repúbliques de l’Àsia Central, una part de l’imperi plena d’exotisme.
La tercera part del llibre, titulada «La història continua… (1992-93)» és un recull de reflexions i notes dels viatges, lectures i converses al llarg dels anys. Tal com explica l’autor al pròleg, «el llibre ha estat escrit de manera polifònica i, per tant, en poblen les pàgines figures, llocs i històries que poden retornar diverses vegades en diferents anys i contextos. No obstant això, contradient els principis de la polifonia, el conjunt no es clou en una síntesi superior i definitiva, sinó tot al contrari: es desintegra i s’ensorra, i això per la senzilla raó que mentre l’escrivia es va ensorrar el subjecte i tema principal, la gran potencia soviètica».
Ryszard Kapuscinski (Pinsk, Bielorrússia, 1932- Varsòvia, Polònia, 2007), després d’estudiar a la Universitat de Varsòvia i llicenciar-se en història i art, va decidir dedicar-se al periodisme, i va entrar a formar part de l’agència de premsa estatal polonesa amb la qual va viatjar arreu del món. Va viure de primera mà guerres i revolucions a l’Àfrica i Sudamèrica. Entre 1956 i 1981 va fer reportatges de 27 revolucions i colps d’estat fins que va ser acomiadat de l’agència pel seu suport al sindicat democràtic Solidarinosc a Polònia. Admirat per reporters i autors com ara Tiziano Terzani, García Márquez i Luis Sepúlveda, ha estat considerat un mestre i un referent per a molts reporters. Va ser considerat per al premi Nobel de literatura, però mai no el va rebre.
