L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Vicent Garcia Devis a Julià Gillamon, que ha publicat Les hores noves. Aquest és «un llibre vital on l’autor, enamorat d’unes contrades on van viure els seus avantpassats, parla de plantes, conreus i bèsties». I també, «de la gent que encara viu del bosc i de la terra, de muntanyes i rieres que tan bé coneix, i dels canvis que es produeixen en el paisatge al llarg d’uns anys, des de les primeres pluges de setembre fins a les sequeres i calors de l’estiu, quan els riscos dels incendis amenacen el bosc, la muntanya i els seus habitants».
D’altra banda, Daniel P. Grau ens parla de la poesia de Joan Fuster arran de la publicació per la Institució Alfons el Magnànim, en coedició amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, dins la col·lecció «Poesia-Obres Completes», de Poesia completa 1945-1987. Un volum l’edició i el pròleg del qual són de Salvador Ortells, responsable de l’Espai Joan Fuster de Sueca i autor d’una tesi doctoral —La poesia de Joan Fuster (2017)— sobre l’obra poètica del seu il·lustre paisà.
En un altre article de La Veu dels Llibres d’aquest dissabte, P. Cano Server i Àngela Baldó, del TastaLlibres-club de Sella, ens conviden a endinsar-nos en Tast de salobre, de Joan Lluís Moreno, una novel·la sobre «la relació que s’estableix entre Vicent, un home vell alacantí, antic empresari, i Luz Marina, la seua cuidadora, una dona jove colombiana». D’aquesta manera, «assistim a l’evolució de la relació dels dos personatges al llarg de la història», i l’autor «ens desvela les emocions i el creixement del relat mitjançant la mirada de l’ancià».
En aquest número, Leo Climent recomana Podem fer moltes coses, de Manel Joan i Arinyó, «un passeig iconoclasta per un moment i un lloc de la nostra geografia, un estiu en la vida de dos joves en un món que els han bastit els majors, però que no se’n surt perquè ha estat creat amb tants defectes que no té remei».
També Tomàs Vibot aconsella L’Illa, «una de les obres més belles i reconegudes de la trajectòria de l’escriptor Giani Stuparich (Trieste 1891-Roma 1961)», que va ser publicada el 1942, just després de veure la llum la seua primera novel·la Ritorneranno (1941). «D’ençà poc més d’una dècada, els lectors en llengua catalana podem gaudir d’aquesta delicada peça literària gràcies a la traducció d’Anna Casassas Figueras i la revisió de Marta Hernández Pibernat», assenyala.
Finalment, aquesta setmana sabrem quins són els llibres més llegits a les biblioteques valencianes.
