L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista a l’escriptor Vicent Usó feta per Ana Bellido a propòsit de la seua última novel·la, Dotze, que amb menys de 200 pàgines ens permet viatjar per la ment d’una dona turmentada per la soledat, la repressió catòlica i la relació amb el germà. Ens colem virtualment al seu despatx, on ens rep envoltat de llibres i amb el somriure alegre i amable que el caracteritza.
D’altra banda, Víctor Labrado s’endinsa en La tragèdia de Cal Pere Llarg, d’Eduard Girbal (1881-1947), un autor en l’obra del qual, –no molt extensa, almenys pel que fa a l’editada i accessible–, hi ha una certa presència de valencians, però de valencians de Barcelona: el proletari desesperat, el pistoler a disposició d’alguna organització obrerista, el pas per Alacant com a porta de fugida de delinqüents cap a Alger, a l’altra banda de la mar, o l’encant eròtic de les fadrines del Maestrat que servien en cases bones de la ciutat; de tot això en podia parlar sense haver-se mogut mai de Barcelona.
En aquest número, Jordi Segura recomana Els angles morts, de Borja Bagunyà. Tres personatges protagonistes, dos en la maduresa encara activa de la vida: un professor universitari, de lletres, i una obstetra en un hospital públic de Barcelona. No tenen fills. El tercer, un nebot nord-americà de visita per Europa en circumstàncies sabàtiques que, de retruc, posarà de manifest que els angles morts han ocupat els 360° del trajecte moral dels dos primers, una constatació no prevista ni desitjada.
A més, aquest dissabte, Salvador Vendrell ressenya Fletxes desviades, de Joan Carles Ventura, una novel·la que transcorre a la ruta del «bakalao» i que planteja un cas del 1989, l’any que va caure el mur de Berlín i que ho canvià tot. L’any en què el Fletxa també experimentarà un terrabastall de magnituds sísmiques en conéixer una femme fatale, Dàmaris, que es dedicava a la vidència, al tarot i a les coses espirituals, i que portarà l’aprenent de detectiu a enfrontar-se a un cas, a una investigació, tan sorprenent com la que vivia el món.
Per part seua, Santi Borrell parla de Quadern d’exercicis i altres poemes, de Iorgos Seferis (1900-1971), un dels poetes grecs més reconeguts del segle XX i Premi Nobel del 1963. Aquest volum es tradueix per primer cop al català en quatre reculls poètics de Seferis: Gimnopèdia (1936), Quadern d’exercicis (1940), El tord (1947) i Tres poemes secrets (1966), el seu últim recull.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a la llibreria Mediterrània, a Eivissa.
