El poeta Josep Piera ha rebut aquest dilluns el 55é Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural. La vetllada s’ha celebrat al Palau de la Música de Barcelona, on Piera ha agraït el guardó, pel qual ha assegurat estar «commogut» i ha volgut dedicar el seu discurs d’homenatge a «la vall que l’ha vist créixer». Així, ha explicat que «cadascú té el seu lloc al món» i que el seu «és la Drova». «Vaig decidir que si la Drova era una Grècia sense temples, l’únic que li podia donar jo eren les paraules», ha explicat. Prèviament al lliurament del premi, el president de l’entitat, Xavier Antich, ha reivindicat la lluita de Piera per «dignificar la llengua», remarcant el seu «compromís» i «l’excel·lència» de la seua obra.
El poeta, narrador, assagista, articulista i traductor Josep Piera (Beniopa, la Safor, 1947) ha estat reconegut per la seua «extraordinària trajectòria literària, amb una defensa constant i persistent de la llengua catalana al País Valencià, des de la creació literària, la societat i l’escola». Segons l’entitat, Piera ha estat una veu poètica inconfusible i ha fet de la literatura la raó de la vida personal i col·lectiva, convertint el territori on ha viscut en un dels motius centrals de la seua obra. Així, ha fet de les muntanyes de la Safor, amb el Cingle Verd i la vall de la Drova, un escenari mític.
La seua vessant cívica a l’hora d’articular des del País Valencià el sistema literari català expliquen, en bona part, la seua trajectòria, així com les adaptacions i versions dels poetes araboandalusos, la traducció dels poetes italians i l’actualització i la difusió dels clàssics. Amb la seua militància i compromís amb la llengua, la literatura i el país, ha esdevingut una figura clau entre la Generació dels 70 i les posteriors.
A més, la seua obra, en prosa i en vers, ha estat traduïda al castellà, l’anglés, el francés i l’italià, entre altres idiomes, i la seua poesia ha aparegut versionada en antologies col·lectives diverses. L’any 1991 se li atorga la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seua aportació com a director de l’Any del Tirant.
Durant el seu discurs, Piera ha agraït el guardó amb unes «gràcies majúscules» i ha valorat la seua «petita vall» que fins al moment va ser «anònima». «Que cadascú interprete el que vulga, perquè la poesia és això, cadascú té la seua vall, el seu racó que el fa sentir ell mateix, i el meu és aquest», ha conclòs, acabant la intervenció amb la lectura del seu poema dedicat a la Drova.
En el marc de l’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes també s’ha pogut veure l’espectacle Baraca. Un viatge a Piera, que ha estat creat especialment per l’ocasió sota la direcció d’Iban Beltran, mostrant un recorregut per la vida i obra del guardonat valencià combinant poesia, cant i audiovisual.
L’esdeveniment també ha anat acompanyat de l’habitual glossa del premiat, que enguany ha estat a càrrec de Manel Forcano, el qual ha destacat el «mestratge indiscutible» de Piera, així com una escriptura entesa com un «immens acte d’amor, pensada per als altres, i feta amb devoció i passió». Finalment, com a clausura, s’ha portat a escena un mosaic poètic amb el mestre Jordi Savall, Xavier Díaz-Latorre i el recital del mateix Josep Piera, que han aconseguit posar tot el públic dempeus.
La «responsabilitat» de la defensa de la llengua
Pel que fa al president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha estat l’encarregat de fer l’entrega del premi en el transcurs d’un acte. Prèviament, Antich ha reivindicat la lluita constant de Piera per «dignificar la llengua» i «revitalitzar l’ecosistema cultural valencià». «La seua escriptura no va del jo, sinó del nosaltres, i deriva de la seua força d’haver portat a la paraula diferents vides anònimes, així com històries truncades», ha subratllat.
El president de l’entitat, també ha aprofitat per a carregar contra «l’actual context global» en què ha alertat d’una «molt greu normalització del discurs de l’extrema dreta» a les institucions i als mitjans. En aquest sentit, ha assegurat que l’entitat «no es deixarà intimidar» i ha instat la resta de la ciutadania, així com els seus representants, a assumir la seua «responsabilitat en la defensa de la llengua». «Exigim rigor, generositat, i altura de mires», ha insistit, «que tothom faça la seua feina perquè no valen excuses». També ha lamentat que el govern espanyol i el francés són qui més «l’amenacen».
Finalment, Òmnium ha recordat que el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, per la seua obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seua tasca intel·lectual, haja contribuït de «manera notable i continuada a la vida cultural».
A la cerimònia, hi han assistit el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; la presidenta del Parlament català, Anna Erra; president de les Corts Valencianes, Enric Morera; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; e secretari de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Ximo López, i els membres de la comissió de Cultura del Parlament català i de la Mesa, entre altres autoritats institucionals i culturals.
