L’escriptor Jordi Cabré (Barcelona, 1974) ha presentat aquest divendres la novel·la Hi ha algú altre (Univers). Es tracta d’una autoficció que presenta un viatge iniciàtic d’un personatge que la vida se li capgira després d’una separació. En concret, s’hi mostra el renaixement d’un home i la recapitulació vital que se li planteja a contracor davant dels seus ulls. El treball s’emmarca en la generació nascuda els anys 70 en un context on «tot era possible» i presenta decepcions i desenganys però també creixement personal. A diferència d’altres volums de l’autor, en aquesta ocasió s’ha interessat per analitzar com passen les coses «amb somriures i llàgrimes» en lloc de plantejar un gran conflicte.
L’autor ha explicat que la novel·la és un 95% realitat i un 5% ficció i que està basada en fets reals viscuts durant la seua vida. Això sí, ha incorporat part de ficció perquè «no són importants les relacions personals, sinó el viatge que es planteja».
La novel·la parla d’un home que es troba en un nou habitatge envoltat d’objectes personals en caixes i que ha de triar entre tot el desordre. «La història és sobre com reconstrueixes un espai nou, partint dels objectes personals que tens i com aprens a prioritzar-los. Un equilibri entre coses boniques i necessàries», ha apuntat.
«L’important no és tant si és real o no, sinó el to i la manera», ha subratllat. L’autor ha confessat que no s’haguera «atrevit a publicar la novel·la si només fos una vomitada de la seva vida» i que li sembla interessant el treball perquè pot servir a moltes persones per «emmirallar-se i continuar endavant». «És una novel·la que m’ha costat poc, és espontània», ha dit.
Però l’autor no ha buscat que la novel·la fora una experiència reparadora ni terapèutica perquè «no li calia». Això sí, ha dit que l’ha ajudat a veure que hi ha prou elements en la vida per no haver-se de refugiar en històries inventades. «No portar cap màscara pot ser molt interessant», ha destacat. «No tenia assumit que pogués donar una forma bella que valgués la pena de llegir i això m’ha sorprès», ha aplaudit.
Entre els personatges hi ha dues dones, una amb qui s’hi podria trobar de forma causal i una altra de qui es podria enamorar. Els dos personatges ajuden a conéixer l’actitud del personatge. L’autor ha recordat que el tema central del treball no és la separació del personatge principal, sinó el fet de situar-se en un altre univers partint gairebé des de zero.
També hi apareixen els dos fills, un de 18 anys i una d’11, que mentre que un fa d’efecte mirall per comparar les diferents generacions, l’altra ajuda a mostrar la relació entre el pare i la filla i com un aprén de l’altre.
Hi apareix el record d’un germà que va morir quan el protagonista tenia 20 anys. A banda de la mort del germà, també té protagonisme el traspàs de la mare. «Les morts són com les crisis amoroses perquè en els dos casos perds una persona. El dol té un paper central en la novel·la, encara que en soc escèptic», ha expressat.
La generació dels 70 es podrà sentir identificada per la música de la novel·la, els referents i l’imaginari que s’hi projecta. És una novel·la musical perquè presenta la banda sonora vital de Cabré amb tota mena de ritmes encara que el jazz n’és l’eix central. «La novel·la té una mica d’estructura de jazz», ha destacat. «El jazz el fas quan tens una bona base i el volum intenta partir d’una bona base i un autoconeixement», ha exposat.
