Joan Garí és un escriptor tot terreny. Des dels anys 90 del segle passat ha publicat novel·les (com On dormen les estrelles, 2004, Bromera, o La balena blanca, 2007, Edicions 62), dietaris (l’últim Ser persona. Diari de l’escriptor als 50 anys, en l’editorial Afers, 2022), llibres de viatges (com l’antològic Viatge pel meu país, 2012, 3i4) o altres més difícils de classificar, com l’assaig ficcionat L’única passió noble. Converses amb madame Mähler-Besse sobre els valencians i el seu país (2016, Onada).
També va fer dos breus incursions en la poesia: Poema d’amor en dos temps (Editorial 7iMig, 1999) i Física dels límits (7iMig, 2001). Aquesta faceta seua, però, havia quedat adormida fins que aquest mes de setembre ha tornat a oferir al públic un llibre de versos, En un món sense normes (editorial Neopàtria).
Aquest volum va resultar premiat als Jocs Florals de Nules del 2022. En aquesta població de la Plana Baixa, en efecte, es duen a terme cada any els únics Jocs Florals del País Valencià, com a vestigi renovellat de les cerimònies que van caracteritzar la nostra Renaixença.
Segons ens explica l’autor, hi ha un vincle evident entre En un món sense normes i els altres poemaris de fa dos dècades. En realitat, assegura, el nou llibre pareix especialment indicat per als lectors que no lligen habitualment poesia, «que són la immensa majoria». Ens hem avesat al fet, assegura, que els lectors corrents consideren la poesia que es fa hui com massa concentrada en ella mateixa, més atenta als jocs del llenguatge que a transmetre una emoció concreta al lector.
Garí és partidari d’un estil transparent, on les marques de producció hagen estat velades. «La qualitat literària –pontifica- no consisteix a impossibilitar la interpretació buscant la metàfora de la metàfora, sinó a provocar un efecte estètic i anímic sense que es note l’artifici».
Poema d’amor en dos temps era una obra motivada per un desengany amorós i Física dels límits (que tenia com a subtítol Poemassaig) explorava els dubtes teològics de l’autor, a partir d’una reflexió sobre grans referències de la literatura occidental, com ara la Bíblia o l’obra de Dosotievski, Pessoa, Ernst Jünger o Cioran. Ara, En un món sense normes torna a explorar aquests dos universos –l’amor i la transcendència- fusionant-los en l’experiència carnal total.
En paraules de l’autor: «De tots els gèneres literaris, la poesia és el que exigeix entre autor i lector un vincle emocional determinat. Jo només he escrit versos quan he volgut transmetre als lectors una emoció concreta, que no podia vehicular de cap manera en prosa».
Aquesta emoció és, en el nou llibre, la passió eròtica. Perquè En un món sense normes és una celebració de l’amor sexual, un conjunt de poemes que conten un itinerari de conjunció sensual, potser seguint l’estela del Poema de la rosa als llavis de Joan Salvat Papasseit.
Com escriu Garí al pròleg del volum:
«La poesia amorosa, fet i fet, busca mantindre despert el caliu d’una flama. Fins i tot quan tots els focs s’han resolt en cendra, i l’aire ha escampat aquesta cendra, uns versos inspirats serven l’escalfor tènue que vivifica el record. Sense els moments de felicitat i sense la memòria posterior d’aquests records, la vida humana no seria possible…»
Preguntat per quines han sigut les influències rebudes a l’hora d’escriure aquest llibre, Garí contesta, sense dubtar: Vicente Aleixandre (sobretot el seu gran clàssic La destrucción o el amor), Pessoa, Ausiàs March i, de manera singular, Les dones i els dies de Gabriel Ferrater.
Si l’amor és un món «sense normes» només els lectors més audaços s’atreviran a penetrar-hi. Per això la poesia, potser, en tinga tan pocs. «Però són els millors», conclou Garí.
