El professor i escriptor Antoni Rovira és, possiblement, una de les persones més inquietes que conec. Lluny de convertir-se en un docent acomodat i limitat al seu temari, el trobaràs sempre a la recerca d’idees emprenedores i certament originals amb les quals motivar, des de plantejaments pedagògics, els seus alumnes i, de passada, una bona quantitat de creadors i creadores de la nostra literatura. Des de fa més de deu anys que duu en ment el projecte «De la mà d’un escriptor»; projecte en què, a més d’implicar el seu alumnat en l’aprenentatge i el millorament de la nostra llengua i en la iniciació a la creació literària, involucra tot un seguit d’escriptors i escriptores en pràctiques i disciplines que, en moltes ocasions, no tenen res a veure amb les seues especialitats creatives, que poden anar des de la poesia fins a la literatura infantil i juvenil o la narració històrica.
Durant aquest curs escolar que acaba i des de l’IES María Moliner del Port de Sagunt, Antoni Rovira ha impulsat aquesta fascinant iniciativa en què quaranta alumnes emprenen una narració basada en una història fantàstica i, tot seguit, quaranta escriptors la reprenen i li posen el punt i final. I, a més a més, tota aquesta interacció de voluntats diverses i d’inventiva desbordant acaba sent materialitzada en la publicació d’un preciós i elegant llibre il·lustrat que duu com a títol: De la mà d’un escriptor. IES María Moliner.
Un llibre que no solament està destinat al públic lector d’aquest gènere, sinó que servirà de lectura obligatòria per a pròxims cursos escolars d’aquest institut i, qui sap, segurament per a uns altres centres educatius. Per les diferents pàgines d’aquesta obra col·lectiva vagaregen els personatges més característics de la narrativa de misteri o de por, com per exemple zombis, monstres, vampirs, bruixes i bruixots, homes llop i llocs misteriosos, etc., per fer les delícies dels lectors i les lectores.
El projecte comença amb la tria d’un títol per a cada història. Per a això es fa servir la tècnica del que s’anomena «binomi fantàstic», concepte que el professor Rovira defineix de la manera següent: «És la creació d’una història arran d’un títol format per un substantiu i un adjectiu emparellats per atzar que, després, també per atzar, ha estat assignat als alumnes». Així doncs, ens trobem amb narracions que tenen noms tan suggeridors com ara: «El vertader psicòpata», «Els cadàvers perduts», «La màscara diabòlica», «La cova terapèutica», «L’esquelet errant», «La bruixa gegant», «El ganivet indestructible» o «L’ambulància còsmica». A partir d’aquest emparellament de categories gramaticals, és quan l’alumnat, mitjançant l’assessorament de l’educador, comença a actuar i a donar forma a les composicions narratives. Després, una volta iniciat el relat i posat el fre en el millor moment de la trama, se’ls envia als diferents escriptors i escriptores perquè el desenvolupen i en perfilen la resolució.
Però ací no acaba la cosa: en aquest curs, tal com ens informa en el pròleg el coordinador, la creació textual no ha estat l’única línia de treball, sinó que també hi ha hagut creació artística. Per cada relat, recorrent al mateix sistema que en els textos, l’alumnat ha llançat una proposta d’il·lustració que, posteriorment, ha estat reinterpretada per un dibuixant, el també professor Manel López Planells. El resultat de tot plegat: un original i atractiu projecte didàctic que posa èmfasi en la nostra llengua i literatura, sense oblidar la disciplina plàstica, materialitzat en un volum per al consum intern i extern. Enhorabona a tots els implicats en aquesta meravellosa i innovadora iniciativa.
