Manuel Forcano ha publicat una antologia de la seua obra, Arabesc (Proa), que pretén «tornar a posar en circulació» alguns dels seus primers poemes que ara per ara són complicats de trobar a llibreries. El poeta ha assegurat que la selecció s’ha fet a partir de tres grans temàtiques que vertebren la seua obra, no a una agrupació temporal d’etapes estilístiques. Així mateix, ha afirmat que el llibre és «la veu de Manuel Forcano», i que, per tant, «és igual si es tracta d’un poema de l’any 92 o del 2013».
L’autor ha assegurat que hi ha tres grans blocs que configuren l’antologia. La primera són els viatges, ja que ha viscut durant molts anys a l’estranger, sobretot a ciutats de l’Orient Mitjà. S’hi troben «poemes molt visuals, que recreen imatges i escenes» de tots aquests llocs. És aquest també el motiu de la tria del títol del llibre, Arabesc, que segons ell representa aquesta «barreja entre Orient i Occident» que el defineix.
La segona temàtica és el desig, un «intent de tesi que gira entorn d’aquesta paraula», on intenta donar resposta i parlar d’aquesta força i aquest motor que, per a ell, «és essencial».
El darrer cànon temàtic és la memòria i el record, «el pes dels dies», com ho ha catalogat. Ha explicat que hi ha gent que l’ha titllat de nostàlgic, tot i que ell no acaba de combregar amb aquesta definició. No obstant això, assegura que li agrada «jugar amb la nostàlgia».
L’autor aprofita per a repassar les bases de la seua obra
Forcano ha definit la seua obra com «una poesia que explica coses, molt plàstica i de vers blanc». Tot i això, diu que «no la considera una poesia narrativa, sinó una sèrie de poemes curts amb metàfores potents que el lector pot imaginar i deixar-se sorprendre».
Així mateix, ha declarat que a ell no li ha importat mai la mètrica, que «no vol jugar amb la llengua en aquest sentit». Assegura que no compta versos ni busca rimar-los, i que per a ell, «el missatge sempre ha sigut més rellevant que la forma», inspirant-se en poetes com Joan Vinyoli, Josep Piera o Francesc Garriga. Tanmateix, la seua poesia té «la seva pròpia musicalitat, que surt de les paraules en si», ha conclòs.
