L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Gràcia Jiménez al poeta i activista Victòria Cremades (Novelda, les Valls del Vinalopó, 1966), «una dona original, lluitadora, activista, sense la qual se’ns fa un poc més difícil reconèixer la ciutat d’Alacant, o Novelda, o el Sud». Ha guanyat diversos premis i és professora i fundadora del col·lectiu L’Aparadora, i coordina i presenta a la llibreria Pynchon d’Alacant la tertúlia Dimarts Poètics a la Naia.
D’altra banda, Joana Serra parla d’Els gitanos catalans a França, del periodista Eugeni Casanova, «un extens treball de camp, sobre un àmbit on no hi havia quasi gens de bibliografia». L’autor «es dedica a treure informació sense intermediaris, agafant el seu cotxe i fent un munt de quilòmetres». D’aquesta manera, «en funció de les converses amb els diferents gitanos –començant pels de Perpinyà, que és amb qui l’autor ja tenia contactes– anava d’una banda a l’altra». «L’entrada en contacte amb almoiners –de l’església catòlica– i els evangelistes va permetre a l’autor delimitar l’àmbit geogràfic on es movien i conèixer els seus costums, de manera molt més senzilla», explica Serra.
A més, Daniel P. Grau s’endinsa en L’única passió noble, de Joan Garí, un llibre que «sobrevolen especialment les figures de Michael de Montaigne i Joan Fuster, respectivament, el pare de l’assaig i el millor representant contemporani del gènere en llengua catalana». Perquè «Garí n’és un hereu ben digne i per això hi plana sobretot el jo garinià».
En un altre article de La Veu dels Llibres d’aquest dissabte, Enric Umbert-Reixach ens acosta un Rastre nival, de la poeta, narradora, traductora, crítica literària i editora Àngels Marzo (Caldes de Montbui, 1977). L’autora presenta en aquest volum «una mirada poètica que es lamenta per la pèrdua de “capacitat d’alçar la mirada” de l’observador, que en deia el filòsof Walter Benjamin. I justament el que demana Àngels Marzo és una atenció especial que ens apropi a la màgia, a l’aura que aquestes imatges singulars contenen».
En aquest número, Lourdes Toledo recomana Seqüela, de Rachel Cusk, traduïda per Carme Geronès. Una obra «a mig camí entre les memòries d’una separació i la crònica novel·lada d’una etapa vital entre la força i la fragilitat». «Aquest còctel de mestria narrativa en mans d’una ment aguda, crítica i desacomplexada com la de Rachel Cusk és un conjunt de passatges vitals i relats entrelligats en què l’autora s’encara als forats i a les sorpreses més insospitades que una separació conjugal pot provocar», assenyala Toledo.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a Sa Llibreria de Ferreries, a Menorca.
