L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Vicent Garcia Devis a Carles Porta, periodista, escriptor i productor, que va començar a treballar en el diari local Segre, de Lleida, i s’ha convertit en l’actualitat en un referent de la narrativa de no-ficció i True Crime en català. «L’èxit de Tor. Tretze cases i tres morts va tindre la gènesi en un Trenta Minuts de TV3 emés el 1997, que va resultar ser un dels programes més vistos de la graella televisiva», explica Garcia Devis. A partir d’aquell treball precís i acurat d’investigació, des de 2018, Porta dirigeix i presenta el programa Crims, de Catalunya Ràdio, un espai que, durant el primer trimestre del 2020, va fer el salt a la televisió pública catalana. Porta ha obtingut diversos premis com ara el Godó de reporterisme i el premi Ondas al millor programa de ràdio, Crims, de tot l’Estat.
D’altra banda, Josep Lozano s’endinsa en El Tirant lo Blanc fet música, d’Àngel Lluís Ferrando Morales, una obra que «ressegueix, a partir d’una minuciosa recerca, la projecció de la dita obra en la cultura europea i, sobretot, en la nostra». «També cal dir -continua Lozano- que el Tirant no és gens aliè a la música, ja que hi trobem usos i terminologia musicals quatrecentistes, així com el fet de cantar vells romanços per alguns dels seus personatges».
En un altre article de La Veu dels Llibres d’aquest dissabte, Rubén Galera ens parla d’Althaia, de Juli Capilla, guardonada en el Premi de Narrativa Curta 25 d’Abril Vila de Benissa 2021. Una història en què «els dos protagonistes, un professor que és, a més, escultor i una professora de literatura entrecreuen els seus camins en un institut d’Altea». En aquest poble de la Marina Baixa, «enmig de la vida rutinària del món docent, entre ells dos s’encén la guspira de l’amor que els durà a tenir un afer, malgrat que estan casats i tenen fills amb les seues respectives parelles».
En aquest número, Ramon Ramon recomana Als peus de la lletra. Notes sobre literatura, de Toni Sabater, qui, «com que és un gran lector —voraç, obsessiu, sempre de caça, com tot bon crític—, no deixa d’assenyalar-nos els camins de l’excel·lència literària». El llibre «aplega escrits sobre narrativa contemporània, que és la flaca o especialitat de Sabater» i, així, «hi veiem desfilar alguns dels narradors més representatius del segle XX, tot i que Sabater també ens parla de clàssics anteriors com ara Goethe o Wilde, i arriba fins a l’actualitat literària del segle XXI. Forster, Henry Miller, Durrell, Joseph Roth, Auster, McEwan, De Luca, McCullers, Nothomb, Barnes, Yourcenar, Hemingway, Camus, Murdoch…». A més, «destaquen els seus comentaris sobre Pere Gimferrer, Valentí Puig, Joan Perucho o Josep Pla, i de passada, fa alguns apunts interessants sobre literatura catalana». «Quant als escriptors valencians, Sabater ressenya obres tant dels més consagrats, com ara Joan Francesc Mira o Josep Piera, com dels més joves, com ara Anna Moner», assenyala Ramon.
També Jordi Solà aconsella Sal oceànica, d’Eavan Boland, una «pulcra antologia» que enguany ha editat Salze Editorial. »Una aposta, cal dir-ho, que respon a la sensibilitat dels seus editors, Josep Porcar i Marta Vilardaga, i que ha comptat amb la traducció, erudita i treballada, del també poeta Miquel Àngel Llauger. «Si em preguntessin quin és un dels trets més característics de la poesia d’Eavan Boland respondria que la violència es troba en el centre de la seva obra», diu Solà.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a la llibreria Espirafocs, d’Inca, a Mallorca.
