Existeix encara en alguna part de la platja de les Deveses -al municipi de Dénia (Marina Alta) cert racó, acollit entre ruïnes d’espigons, on es produeixen trobades molt familiars, sobre un escenari d’arena i platja tranquil·la que conserva encara tota l’essència del Mediterrani. Lluny de la sobresaturació de l’estiu que acusen altres platges més conegudes i pròximes a la ciutat. És en eixe entorn on Mireia Bazu, establrta al Verger, a la mateixa comarca, ha trobat el seu espai per a desenvolupar el seu projecte editorial de contes infantils. Una proposta tant atrevida com arriscada, en temps on el paper sucumbeix enfront de l’embat de les pantalles digitals que ve atrapant des de ja fa dècades als humans a un ritme de vida frenètic, en uns certs casos insostenible.
Precisament aquest és el seu primer objectiu: frenar el temps. Canviar l’actual ritme de vida i tornar a la lentitud, als vincles socials i a les relacions humanes que ens han robat les tecnologies. És, per a Bazu, una qüestió de supervivència: «per a salvar el Planeta necessitem urgentment més empatia i contacte humà».
Primer ho va experimentar en les seues pròpies carns. Després de desenvolupar una carrera professional «molt versàtil» en el món del cinema i de l’art -Bazu és ADE&MBA especialitzada en màrqueting i desenvolupament de projectes audiovisuals-, la seua vida va canviar de rumb en sentir la crida de la maternitat. «Vaig començar a transitar un nou camí personal i professional centrat en la criada conscient, l’educació respectuosa i un estil de vida natural i sostenible que compartisc a través de la meua consultoria de criança i educació, els meus llibres i el meu dia a dia». Tota una declaració d’intencions que postula a través del seu lloc web.
Simplement Olivia
Fou fa huit anys quan va nàixer el seu fill Kai —nom d’origen hawaià que significa mar, o oceà—, que va fer els seus primers passos al costat de la gosseta Olivia, amb la qual completaven el nucli familiar. Tots dos van constituir la font d’inspiració per al primer títol de l’editorial, Simplement Olivia, que es va començar a gestar quan el seu fill comptava a penes dos anys, i que veurà la llum a l’octubre. En aquest primer llançament compta amb l’aportació de la dissenyadora gràfica Marjoris Pirela, que s’ocupa de les il·lustracions. Vindran uns altres, avança l’editora, en la qual també col·laboraran altres il·lustradores dones. El conte es publicarà en castellà, anglés, català i també en valencià.
Simplement Olivia és una obra que parla sobre l’amor i la bellesa d’un món lliure d’etiquetes i prejudicis, «on cadascun és com és, amb tota la complexitat que comporta cada personalitat». L’obra, que condueixen Kai i Olivia, una «xiuaua molt camaleònica», ofereix diverses «lectures i interpretacions». A més, algunes de les il·lustracions s’inspiren en els primers traços amb els quals Kai va decorar la seua habitació.
Una mar de saviesa
Per a Bazu, els xiquets i els animals, juntament amb la naturalesa, constitueixen una amalgama de saviesa que la inspiren en la seua vida i obra. D’ahí que haja batejat l’editorial amb el nom de Mar de Sauces, en homenatge al Salze, espècie arbòria que algunes comunitats indígenes americanes, com els navajos, idolatren i consideren com l’arbre de la saviesa.
Amor als llibres
Segons aclareix Bazu, el projecte editorial naix per la seua passió i amor cap als llibres. «L’amor cap als llibres és una cosa que es comparteix; jo ho compartia amb el meu fill i els meus gossets des que vaig quedar embarassada».
És conscient de les dificultats que travessa el sector de la lectura sobre el paper. «És important apostar pel que un cree i que un viu dia a dia», afirma amb convenciment. «Necessitem urgentment redescobrir el valor dels llibres com a instruments multisensorials que creguen vincles emocionals per a compartir amb les persones que estan al costat de tu». «Per a mi suposa aportar un gra de sorra per a un món més respectable entre xiquets i animals», aclareix l’editora que col·labora en altres causes benèfiques com a protectores d’animals.
La seua faceta editorial es complementa amb tallers per a fomentar la lectura i el contacte humà, l’empatia i els valors. Una vàlvula de fuita del món superficial en el qual ens sentim moltes vegades atrapat. «Hi ha molts problemes relacionats amb aqueix món artificial», adverteix l’editora.
Mireia Bazu és nascuda a Barcelona encara que es va instal·lar de jove en Sant Joan (l’Alacantí). Des d’allí va conéixer la comarca de la Marina Alta, de la qual es va enamorar, i on ha vingut a residir al Verger fa un parell d’anys a la recerca d’una vida «més slow», i perquè el seu fill puga créixer en un entorn amb més naturalesa. El seu costat rodamon l’ha portada a viure en països com l’Argentina, Xile i Suïssa. Quan va tornar d’aquest últim destí va notar que havia estat necessitant el Mediterrani. «El seu blau i el seu sol són incomparables».
I amb tots aquests elements ha anat configurant el seu propi món, en el qual ara dona curs a aquells contes i històries que de xicoteta li omplien el cap, i que semblaven com a somnis. Somnis que ara desperten a la realitat.
