L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix la conversa que ha mantingut Gràcia Jiménez amb els actors Neus Agulló (Alcoi, 1944) i Tomàs Mestre (València, 1963) sobre el seu treball a la pel·lícula Els dies de la nit, que ara s’estrena a les pantalles. Els separen 19 anys, és a dir, una generació, i han viscut el teatre des de llocs i experiències diferents –són dos reconeguts veterans de l’escena independent valenciana i també de l’audiovisual–, però els uneix l’honestedat i la humanitat des d’on aborden els seus personatges, com s’ha vist en les representacions teatrals d’aquesta obra de Joan-Lluís Moreno que han dut a terme des del 2006 i en l’adaptació al cinema.
D’altra banda, Jesús Ferri ens porta «Llorenç Giménez o l’impuls de la paraula», un article que recorda el mestre i contacontes d’Alfafar (l’Horta Sud), «un home que ha contribuït, amb el seu granet d’arena, a la dignitat del poble valencià», i recomana diverses publicacions que li han retut homenatge des que va morir el 2019.
A més, Eduard Baile parla de La nena que volia dibuixar. Els meus petits records de postguerra, una novel·la gràfica en què Roser Capdevila, coneguda com a il·lustradora infantil i juvenil gràcies a Les tres bessones, tracta de reconciliar-se amb el passat. Per aquest camí, l’autora barcelonina es recorda i s’explica a si mateixa des del naixement fins a la primeria dels anys cinquanta, i mentrimentres ens explica a nosaltres.
En un altre article de La Veu dels Llibres d’aquest dissabte, Daniel P. Grau conta que «fa 111 anys, el canonge de la catedral de València Josep Sanchis Sivera va decidir prendre vacances i va dedicar gairebé un mes i mig a recórrer part de Dinamarca i Suècia, especialment, Copenhaguen i Estocolm, amb escapades cap a altres llocs d’interès, com ara Helsingør, amb el hamletià castell de Kronborg, o Uppsala, amb la seua magnífica universitat…» D’aquest viatge, en va deixar una crònica, que es va publicar repartida en vint-i-dos articles en el diari Las Provincias, amb el títol Por tierras escandinavas (Apuntes de un turista). És a partir d’aquest volum que el professor de la Universitat de València Rafael Roca ens ofereix ara una edició que vol acostar-se, traduïda, al que ben probablement l’autor hauria desitjat.
En aquest número també trobem la ressenya que Joan Benesiu escriu del llibre de relats Temps curvilini a Krems, de Claudio Magris, un títol «ben explícit» que «fa referència a aquesta mena d’estranyesa agustiniana que tenim quan, després de pensar-lo, volem parlar de quina cosa és aquesta del temps». Cinc narracions «que componen un quadre breu, suficient per a gaudir d’aquest senyor dels altiplans de la narrativa europea que és l’autor triestí», assenyala Benesiu.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més llegits a les biblioteques de Catalunya.
