L’última novel·la d’Anna Moner, La por de la bèstia, publicada per l’editorial Amsterdam, ja ha arribat a les llibreries. Quatre anys després de traure a la llum La mirada de vidre (Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2018), l’escriptora de Vila-real presenta una obra ambientada a principis del segle XX en què el Minotaure, un assassí en sèrie obsessionat de forma malaltissa pels sabors de les llàgrimes i les reaccions fisiològiques de les seues víctimes tot just abans de morir, ronda els carrers de la ciutat on viu Emily, una noia òrfena tenallada per la por que només es relaciona amb un llibreter i un jove aprenent d’apotecari que li subministren llibres, provisions i narcòtics. Confinada voluntàriament a casa des de la mort de la mare, Emily cova la ferma convicció que la Mort espera pacient al llindar l’oportunitat d’entrar-hi. Té la certesa que, en qualsevol moment, la boca de l’infern pot obrir-se i engolir-la.
«A través d’uns personatges magnètics i d’un univers inquietant i hipnòtic, Anna Moner ens revela els mecanismes interns que mouen l’autoproclamat Minotaure a cometre un seguit de crims esgarrifosos inspirats en la recreació de retrats femenins renaixentistes», ha assenyalat l’editorial.
La llegenda ancestral del depredador i la víctima
Anna Moner ha explicat a Diari La Veu que «La por de la bèstia, en essència, proposa una lectura freda, però preventiva, de la llegenda ancestral del depredador i la víctima penetrant directament en la ment purulenta dels psicòpates. Tanmateix, la novel·la no mostra el patró habitual de l’assassí en sèrie que s’ha generalitzat els darrers anys».
En aquest sentit, ha indicat que una de les referències a partir de les quals ha creat el personatge del Minotaure, el criminal que protagonitza La por de la bèstia, «són les memòries que Pierre-François Lacenaire, el poeta assassí guillotinat el 1836, va escriure a la presó mentre esperava el dia de la seua execució». «Lacenaire no era un assassí vulgar, sinó un assassí il·lustrat que va captivar i inspirar, literàriament i artísticament, Stendhal, Baudelaire, Jacques Prévert, André Breton i Dostoievski», ha apuntat. «Una figura insòlita i controvertida que també m’ha fascinat», ha remarcat l’autora.
«Un procés llarg, instructiu i reparador»
Moner ha assegurat que ha gaudit molt durant el procés d’escriptura, «un procés llarg, instructiu i reparador en el qual he fet ús d’un reguitzell de referents literaris, cinematogràfics, musicals, artístics i científics que atresore des de fa anys i que m’han servit per a teixir la trama». Així, ha ressaltat, La por de la bèstia és «una faula sobre les sensacions físiques i les emocions incòmodes que provoca la por i, el que em resulta més interessant, de què o de qui s’ha de tenir por».
L’escriptora ha asseverat que des del primer moment, va tindre clar que «si pretenia abordar les psicopaties més violentes i atroces, havia d’agafar la destral i arribar fins al moll de l’os». I per això, «animada pel consell de Joan Fuster, que afirmava al poemari Ofici de Difunt (1950) amb la contundència provocadora que el caracteritzava: “… un vers ha de comptar-se a mossos / i ha de cantar-se a colps de rella i núvol / la resta són gargallades de damisel·la”, he intentat jugar amb els límits, treballar les perversions refinades i convidar els lectors a vorejar l’abisme», ha conclòs.
Presentacions a Barcelona i València
Les primeres presentacions de La por de la bèstia tindran lloc dimecres 25 d’octubre, a les 19 h, a la llibreria Ona de Barcelona, i el dissabte 11 de novembre, a les 12 h, a la llibreria Fan Set, a l’Octubre CCC de València.
