Vincle Editorial publica Llegint Bukowski, de Jèssica Roca, un volum de la col·lecció Panorama que ens acosta a l’obra de l’escriptor estatunidenc Charles Bukowski enguany que es compleixen cent anys del seu naixement.
Roca ens convida a endinsar-nos en l’obra de Bukowsky mitjançant una hibridació de gèneres literaris (el dietari, la confessió i l’assaig) que ens posa a l’abast un dels escriptors més lírics, esquinçadors i controvertits del segle XX i ens mostra com de vital pot arribar a ser l’aventura de llegir i d’escriure.
Llegint Bukowski sorgeix d’una apassionada lectura de les obres de l’autor de Cartero que allunya el llibre de l’assaig acadèmic. L’obra del nord-americà ha servit a l’autora per reflexionar sobre ella mateixa i la influència que la literatura té en les nostres vides. A més, Roca s’ha apartat dels tòpics bukowskians (alcohol, sexe, apostes, marginació), per descobrir-nos un escriptor universal, emotiu, delicat, que estimava les persones i les petites coses, pròxim, compromés amb la societat i que lluitava contra la injustícia.
En aquest senti, Roca diu: «No és que n’hagi fugit dels tòpics, és que és la meva manera d’entendre la lectura, i potser ens hauria de portar a la reflexió que la imatge que se’ns ha venut del triomf del capitalisme no seria la més real. La raresa de Bukowski radica en què ens narra la cara oculta, la lletja, la que no interessa, la dels pobres, pidolaires, desocupats, immigrants il·legals. Però també ens parla de la solitud, de la manca d’amor, de l’absurditat de l’existència…».
I afegeix: «Hom sempre ha de llegir cent metres més enllà del que hi ha escrit sobre el paper». Perquè sempre li ha interessat «la vessant més intel·lectual i humana de Bukowski». A través dels seus llibres, ha pogut indagar «sobre la poesia i el fet creatiu, sobre la traducció literària, sobre la música i la composició, sobre l’art, la pintura, les crisis més fortes del segle XX, he conegut escriptors i pintors que desconeixia, i m’ha portat a treure coneixements que ni em pensava que tenia, i això és meravellós, que un autor et condueixi molt més enllà de la seva obra», ha afirmat.
Charles Bukowski(Andernach, Alemany, 1920- San Pedro, Califòrnia, 1994), autor d’una obra singular continuadora de l’anticonformisme californià de la Beat Generation i icona del Dirty realism, és un dels escriptors estatunidencs més importants dels segle XX amb una gran influència en escriptors de tot el món. Narrador, assagista i poeta, sovint qualificat de maleït, les seues obres es caracteritzen per un llenguatge senzill i agressiu no exempt de lirisme i per unes temàtiques marginals i violentes, de vegades obscenes. Entre els seus títols més significatius destaquen les novel·les Cartero, Factotum, Mujeres, La senda del perdedor, Pulp, els reculls de relats Erecciones, eyaculaciones, exhibiciones, La máquina de follar o Música de cañerías, els assajos i llibres autobiogràfics Pelando a la contra i Fragmentos de un cuaderno manchado de vino, o el poemari Lo más importante es saber atravesar el fuego.
Jèssica Roca (Granollers, 1975) conrea la crònica, el reportatge, la poesia, el dietarisme i el relat al seu bloc La bústia groga. Ha publicat les novel·les Ni un gram i Cinc dones de veritat, el recull de relats de ficció i no ficció No és cap espòiler, és la vida, i el poemari Imprescindible oxigen. Posterior a aquests llibres i prenent com a referent la literatura de Charles Bukowski, ha desenvolupat l’autoficció a les seues novel·les inèdites L’administrativa i Després de l’última abraçada. Amb Llegint Bukowski s’endinsa en l’assaig.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
