El Museu de Belles Arts de València exhibirà en la seua col·lecció permanent el Retrat de Michele Marullo Tarcaniota, de Sandro Botticelli, «l’únic retrat del pintor italià que hi ha a l’Estat», gràcies a un contracte de comodat signat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i la família Guardans Cambó que permetrà que l’obra hi romanga durant tres anys a la sala central de l’edifici en què es mostren els retaules gòtics i la pintura dels inicis del Renaixement.
Alessandro di Mariano di Vanni Filipepi, conegut com Sandro Botticelli, va nàixer a Florència, al barri dels treballadors del raval de Solferino, el primer de març del 1445. Va ser el menor dels set fills de Mariano, un assaonador de pell, i de Smeralda di Vanni. El seu pare, disgustat pel nul interès del fill pels estudis, el va col·locar d’aprenent amb el seu germà gran (tenia vint-i-cinc anys més), un reputat orfebre anomenat «Botticello» («Tonellet») perquè era prou obès. Un malnom que va heretar tota la família, també Sandro, que era un jove robust i templat, tot i que de salut delicada.
Prompte, gràcies a les bones relacions entre la seua família i la dels Vespucci, uns rics veïns comerciants de pedres precioses, Sandro va entrar al taller de pintura que Filippo Lippi tenia a Prato, a prop de Florència. Amb ell, Botticelli va aprendre, entre moltes altres coses, els secrets de la perspectiva i la tècnica de pintura al fresc. Allà va progressar tant que, cinc anys després, va aconseguir que l’acceptaren al taller d’un dels grans artistes de la ciutat: Verrocchio, al voltant del qual gravitaven alguns dels artistes més importants del moment, com ara Leonardo da Vinci. Dos anys i mig més tard, quan va complir els vint-i-cinc, va muntar el seu propi taller.
L’obra de Botticelli, inspirada en els preceptes de l’escultura clàssica, mostra una bellesa idealitzada influïda per les idees neoplatòniques. Una delicadesa i una gràcia que es pot veure en les figures femenines de madones i deesses. En són bons exemples les que apareixen en les conegudes El naixement de Venus i La primavera.
El Retrat de Michele Marullo Tarcaniota és una pintura al tremp sobre taula traspassada a un llenç de 49 x 36 cm que representa el bust en tres quarts d’un home de rostre ombrívol i cabells llargs vestit de negre i amb un bonet negre. Els ulls foscos tenen uns reflexos daurats que els il·luminen i els llavis estan dibuixats amb traços incisius i nítids.
Michele Marullo Tarcaniota (1453-1500) va ser un poeta, militar i humanista d’origen grec que va acabar vivint a Florència protegit per la família Mèdici i envoltat d’artistes i escriptors. Es va casar amb l’erudita poetessa Alessandra Scala. El 12 d’abril del 1500, quan tornava a casa d’un viatge a Volterra, es va ofegar travessant el riu Cecina a cavall, sota una pluja torrencial.
Marullo i Botticelli van compartir amistats i inquietuds intel·lectuals. El pintor subratlla en aquest retrat l’autenticitat, el realisme i la identitat de Marullo amb el gest del semblant. Demostra la capacitat de la pintura per mostrar la psicologia de les persones.
La procedència del quadre
El 1929, el polític i empresari Francesc Cambó va comprar el quadre i des de llavors forma part de la col·lecció Cambó de Barcelona. Helena Cambó, la seua filla, el va mantindre sempre en el patrimoni personal de la família i actualment els nets en són els propietaris.
El mateix Francesc Cambó va definir aquest quadre com «la perla de la seua col·lecció», que era abundant i que va donar al Museu del Prado i al MNAC de Barcelona. La peça, declarada bé d’interés cultural el 1988, hi va romandre al Prado des del 2004 fins al 2017, i s’ha exhibit, entre altres llocs, a l’Städel Museum de Frankfurt, a The Metropolitan Museum de Nova York i al Bode-Museum de Berlín.
El conseller de Cultura, Vicent Marzà, ha expressat el seu agraïment a la família Guardans Cambó «per la confiança i l’interés que aquest retrat s’expose al Museu de Belles arts de València». A més, ha afegit: «Molt prompte aquesta joia del Quattrocento italià serà a la nostra pinacoteca. S’integra a la perfecció en el discurs museogràfic del Belles Arts i és un al·licient més per a atraure visitants perquè es tracta de l’únic retrat de Botticelli que es pot contemplar en un espai museístic d’aquestes característiques en l’Estat, i estableix ponts en el nostre museu amb obres anteriors, com la de Gherardo Starnina, i posteriors, com la de Tiziano».
Per la seua banda, Rafael Guardans-Cambó, en nom de la família dels descendents del polític i mecenes, ha expressat que «és un honor que el Retrat de Michele Marullo Tarcaniota, amb el qual tan íntimament ha conviscut la nostra família durant quasi un segle, recale en el prestigiós Museu de Belles arts de València, sens dubte un dels més importants de l’Estat».
La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha manifestat que «l’esforç dut a terme en els últims anys a millorar la qualitat de la col·lecció del museu està donant els seus fruits i està reforçant la imatge del centre d’art».
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
