Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
El Museu de Belles Arts de València ha creat un nou espai dedicat a les artistes del tombant del segle XX de la seua col·lecció que fins ara romanien als magatzems del centre. A partir d’aquest dimarts, s’hi podran admirar les obres de María Sorolla, Elena Carabia, Emilia Torrente, Manuela Ballester, Rosario de Velasco, Marthe Spitzer i Adrienne Guillou, i, a més, els retrats de María Sorolla pintats per Mariano Benlliure i Francisco Pons Arnau, dos busts d’Emilia Torrent, en guix i en bronze, fets per Mariano Benlliure, i dos retrats d’Elena Caravia, executats per José Mongrell.
El director del museu, Pablo González Tornel, ha assenyalat durant la presentació que «la creació d’una sala dedicada a les dones artistes dels segles XIX i XX era una obligació del centre cap al talent creador de les dones, però sobretot cap a la societat valenciana que es mereix veure aquestes peces».
A més, ha explicat que «la sala naix de la percepció de la necessitat d’explicar una història de moltes dones que van voler ser artistes i no van poder; que van voler ser artistes, ho van aconseguir, però ho van tindre molt més difícil que els homes contemporanis seus, i algunes que van fracassar en l’intent perquè la societat que els va tocar viure no els va permetre tirar avant com a artistes».
«En la col·lecció del museu no comptem amb artistes del segle XVI, com ara Lavinia Fontana, o del segle XVII, com ara Artemisia Gentileschi, ja voldríem, així que hem hagut de veure què ens permetia contar aquesta història», ha indicat.
Del total de 15 obres exposades, només hi ha una que no formava part dels fons del Belles Arts i que correspon a una cessió per part de Santiago Borrás Aznar. Aquesta és Retrat de dona, una peça esculpida per Torrent, que ha passat a ser «patrimoni de tots i totes» i que es mostra juntament amb el retrat de l’artista modelat per Mariano Benlliure.
«És només el principi»
Aquesta galeria es converteix en la primera que alberga firmes de dones, ja que, tal com ha confirmat Tornel, «en cap altra part del museu hi ha obres signades per dones». En aquesta línia, el director de la pinacoteca ha assegurat que «és només un primer pas», atés que «és una de les puntes de llança que el museu vol portar avant en els pròxims anys» i en la qual «es continuarà treballant».
De fet, aquesta sala no acull totes les obres fetes per dones del Belles Arts, perquè encara queden «algunes obres» en els fons del museu, que no s’han inclòs perquè «exigeixen una narrativa diferent». «És pintura posterior, molt més contemporània, alguna obra no figurativa» i «en aquest ambient no encaixava», ha apuntat el director. «Per açò dic que és només el principi», ha afegit.
