La bona divulgació encoratja a transcendir el tema, a revisar-ne d’altres i a elevar el nivell interpretatiu. Un estil que el Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant ha fomentat en la col·lecció l’Ordit amb títols com La llum: Enigmes, mites i tecnologia, Plantes valencianes, Modernisme a Novelda, Jesuïtes valencians i altres, que, amb elogiable compromís cívic, intenten retornar a la societat en format divulgatiu allò que es genera en la universitat. També el llibre El campus de la Universitat d’Alacant és fidel a aquest compromís: professors i tècnics de diversos àmbits hi transmeten l’entusiasme pel seu campus i per donar-lo a conéixer tant als qui participen de la vida acadèmica com a la societat en general.
El 1968 es va crear entre Sant Vicent del Raspeig i Alacant un primitiu CEU impulsat per les forces més dinàmiques, innovadores i il·lustrades de les comarques meridionals valencianes, que el 1979 infantaria la Universitat d’Alacant (UA), hereua de la d’Oriola, la segona més antiga (1569) del Regne de València.
A diferència de les clàssiques universitats europees, amb venerables edificis dispersos per l’àrea urbana, la jove UA va adoptar com a model de campus el nord-americà: un clúster o conjunt d’unitats d’investigació i docència separat de la ciutat i on les connexions en xarxa i les interaccions entre els sectors públic i privat potencien sinèrgies generadores d’excel·lència. Amb l’afegit que, amb aules en les capitals de comarca, manté els lligams apropiats per a dialogar amb l’entorn del qual es nodreix i al qual retorna una part del saber que genera.
Per al professor d’ecologia i coordinador de l’obra, Carles Martín Cantarino, el campus de la UA, un dels millors d’Europa segons avaluacions internacionals, és el fruit reeixit d’uns contextos històrics, geogràfics, sociològics i ambientals peculiars. I diversos especialistes ho expliquen combinant elements de geografia, toponímia, hidrogeologia, edafologia, història natural i humana, sociologia… bastint ponts entre les ciències i les humanitats i amerant-ho tot amb una profunda estima pel nostre rerefons cultural, del lingüístic al cientificotecnològic i social.
El llibre parla de les relacions entre l’urbanisme del campus, l’arquitectura i el paisatge; de la transformació d’allò que inicialment era un erm, i després camp de tir i aeròdrom, en el jardí més gran, divers i sostenible de tota la comarca; de la flora (podeu veure’n una mostra ací o ací), la fauna, els paisatges i les relacions ecològiques; del Bosc Il·lustrat ‒la barrera contra la contaminació viària i industrial‒, que tant ha contribuït a fer del campus un espai saludable; del patrimoni petri que orna diferents espais del campus, ric en roques ornamentals del migjorn valencià; de les modèliques intervencions sobre els recursos hídrics del subsòl, capaces de transformar unes aigües salmaies inapropiades per al consum i el reg en unes altres plenament aprofitables; de la concepció del campus com un espai de gaudi, assossec i estudi, alhora que element didàctic i d’aprenentatge per a tot tipus de ciutadans amb afany de saber. També facilita codis QR d’informació útil per a la visita (accessos, restauració, servicis, etc.), un mapa del campus apropiat per orientar-s’hi i diferents rutes adaptades als interessos dels visitants.
A diferència de les clàssiques universitats europees, la jove UA va adoptar com a model de campus el nord-americà: un clúster o conjunt d’unitats d’investigació i docència separat de la ciutat i on les connexions en xarxa i les interaccions entre els sectors públic i privat potencien sinèrgies generadores d’excel·lència.
El capítol final està dedicat als monuments i plaques commemoratives, que configuren un itinerari també emotiu: Dibuixant l’espai (popularment, «la Mà»), de José Díaz Azorín; el rellotge solar de Ramon Maestre; la placa amb el lema de la UA, pres de la d’Oriola, «Iter facite eius quae ascendit super ocassum», adaptació del Salm 67,5 i que ve a dir «Facilita el camí a qui ascendeix sobre l’ocàs [al cel]»; el record en marbre roig d’Alacant de les víctimes de l’atemptat terrorista de l’11M; el bust de Iuri Gagarin, el primer explorador espacial; i el de Miguel Hernández, entre horts urbans; la placa dedicada a l’escriptor i aviador Antoine de Saint Exupéry, tan lligat a l’aeròdrom sobre el qual s’ubicaria la UA; el “fresc” en ferro d’Antoni Miró recordant la batalla d’Almansa i la consegüent pèrdua dels Furs i de la independència del Regne de València, etc.
En el desitjable retorn a la societat que l’acull, la UA, així com la UMH d’Elx, tenen pendent homenatjar personatges rellevants del seu àmbit territorial que han fet contribucions notables a avanços generals, com ara, en el cas dels cientificotècnics: el denier Abu-s-Salt ad-Daní, el «Leonardo da Vinci del segle XI», polímata expert en diferents camps (astrònom, enginyer, poeta, lògic, filòsof i músic); el metge i cirurgià crevillentí Muhàmmad aix-Xafra (s. XIV); el metge i poeta Josep Gosalbes Cunedo; l’enginyer naval, geògraf, astrònom i matemàtic Jordi Juan; el polímata, polígraf i fundador de la comparatística, el jesuïta il·lustrat i homo universalis Joan Andrés; els metges i biòlegs proposats a premis Nobel com l’hematòleg Francisco Mas Magro, el cardiòleg Paco Torrent Guasp i el microbiòleg de la UA Francis Mojica; els introductors a Espanya de la radiologia, Celdoni Calatayud, la bioquímica, Alberto Sols, la neuropsiquiatria, José Maria Esquerdo, i la química orgànica, el jesuïta Eduard Vitòria; l’oncòloga Maria Blasco, el matemàtic Vicent Caselles, el sismòleg Vicente Inglada, l’enginyer forestal Francisco Mira, el sanatori de Fontilles, referent mundial en el tractament de la lepra o mal de Hansen, i molts més de similar categoria, a l’espera del reconeixement per la UA, per la UMH i pel conjunt de les universitats valencianes.
Sí, molt fet, però encara molt per fer.
També en el campus. En el de la Universitat d’Alacant.
Els llibres de Publicacions de la Universitat d’Alacant es poden comprar en les llibreries habituals o en el seu web.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
