Les persones que estimem i seguim la polièdrica i brillant carrera dels Spanish Brass Luur Metalls des del seu començament ens resultava inexplicable que aquesta formació, fora de sèrie en el seu camp, no haguera rebut encara el Premi Nacional de Música. Finalment tot arriba i el proppassat 14 d’octubre s’anunciava que el quintet valencià de música de cambra rebia el prestigiós guardó atorgat pel Ministeri de Cultura. El jurat en reconeix la “dilatada trajectòria consolidada en més de trenta anys de professió” i destaca que és “un dels més versàtils i rellevants del panorama estatal i internacional”.
Vint-i-sis discos publicats i en desembre tenen previst publicar-ne un de nou, ‘Spanish Brass (a) LIVE’, amb el qual volen reivindicar la cultura en viu i palesar que estan més vius que mai. Entre les vora 150 obres que han estrenat hi ha peces de Salvador Brotons, César Cano, José Manuel López, Víctor Vallés o Javier Martínez Campos. Durant el mes de novembre estrenaran noves obres de Cristóbal Halffter, Ángela Gallego i Nuria Núñez. A més, han fet nombrosos espectacles de música contemporània, el més recent, Al·legories, per a quintet de metalls i dansa amb música de Voro García, director del festival Ensems, el més antic de l’Estat espanyol dedicat a l’experimentació musical i les noves sonoritats.
La preocupació per la creació de nous públics ha sigut també una de les constants del grup. Per als més joves han creat espectacles com Metàl·lics, en col·laboració amb l’Auditori de Barcelona, Brass Brass Brass, Relats Imprevistos o El Burlador sin Sardina amb la companyia teatral Pasadas las 4. Enguany estrenaran Un po’ di Fellini, també per a públic escolar i familiar.
Spanish Brass ha actuat amb orquestres com ara l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra de València, la Ciudad de Granada, la Filharmònica de Màlaga, la Filharmònica de Canàries o l’OSRTVE i, amb bandes com ara les municipals de Barcelona, Bilbao, Madrid o Huelva.
La trajectòria es complementa amb una faceta formativa i divulgativa per a joves instrumentistes i amb l’organització de dos festivals internacionals dedicats als instruments de metall: el Festival Spanish Brass Alzira i el Brassurround, on es reuneixen cada any destacades figures de tot el món.
A més, acumulen entre les distincions que han rebut durant la carrera, altres guardons com són el primer premi del 6é Concurs Internacional per a Quintets de Metalls Ville de Narbonne (França), el 1996 o, més recentment, el Premi Espai Ter de Torroella de Montgrí (Girona), el 2019.
Per al sector musical que viu de la música professionalment, la crisi sanitària els ha causat entrebancs seriosos per a poder sobreviure. En el cas dels Spanish estan patint l’anul·lació de dues gires pels Estaus Units, una per Corea del Sud, una altra per Lituània i una per França. Per eixa raó, ens alegrem i sentim que d’alguna manera, el Premi Nacional de Música- dotat amb 30.000 euros- en compensa les dificultats viscudes.
Abans de rebre el prestigiós guardó estatal en la categoria d’interpretació, els Spanish Brass ja eren profetes en la seua terra -per partida doble- en la segona edició dels Premis Carles Santos del 2019. Uns reconeixements organitzats per l’Institut Valencià de Cultura per tal d’incentivar i promocionar la producció musical valenciana. El primer guardó fou en la categoria de millor disc de música de repertori clàssic i contemporani per XXX. Un treball discogràfic on tornen als seus orígens per tal de celebrar les tres dècades de trajectòria del grup amb un repertori variat que inclou música de Bach, Viktor Ewald, David Eccott, Jordi Griso, Victor Vallés, Voro Garcia, Omar Maderna o Carlos Gardel, entre altres i, una aposta per quatre obertures que van guanyar el concurs de composició que es realitza anualment a Alzira (Ribera del Xúquer). El segon premi, destacava el magnífic ‘Mira si hem corregut terres’, en la categoria de millor disc de música tradicional. Un projecte en col·laboració amb la icona del cant popular valencià i guitarrista, Carles Dénia, on fan un recorregut per la música tradicional valenciana que va des del cant d’estil o els versos d’Ausiàs March fins a la música popular més recent de Raimon o La Gossa Sorda, amb els genials arranjaments del saxofonista i compositor de jazz Ramon Cardo, qui ha sigut mestre dels cinc components d’Spanish. Els feia classes perquè des de la música de cambra amb formació clàssica d’on procedeix el quintet tenien la necessitat d’entrendre el llenguatge del jazz. Allò va forjar una gran amistat desenvolupant multitud d’interessants projectes, arranjaments i composicions originals. Ells consideren que acostar-se a altres tipus de llenguatges és una qüestió de salut musical. Cal obrir-se a l’exploració d’altres gèneres per acumular més riquesa musical i expressiva. En 2013 van penetrar en la música popular amb Pep Gimeno, el Botifarra. Han fet la versió del Tio Canya per als seus vents i, fins i tot, tota la formació al complet d’Al Tall va cantar-la al Palau de la Música el 15 de març de 2019 en companyia dels Spanish. Amb Chano Domínguez, també el 2019, van enregistrar durant tres dies al Palau de la Música de València el disc de flamenc-jazz, Puro de Oliva.
“Han passat trenta anys en un bufit.
Trenta anys bufant al compàs de la música,
sempre cap endavant,
tots veuen l’estela que aneu deixant.”
Aquests versets de Vicent López, el primer tubista que va tindre Spanish Brass, defineix la constància en el treball i la petjada enorme que aquests homes estan deixant en l’univers musical… I encara no han parat de bufar.
No resulta complicat trobar músics de vent als pobles valencians. Només cal fer una ullada a les dades de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana que actualment té més de 200.000 socis: n’hi ha 557 societats musicals i 40.000 músics. Les seccions que conformen les bandes solen ser les de vent-fusta, vent-metall i percussió. Les bandes valencianes destaquen arreu del món pel seu bon nivell i alhora, constitueixen un element educatiu molt important perquè disposen d’escoles de música adjunta, amb 60.000 alumnes, on aprenen a tocar l’instrument des de la infantesa. De les bandes valencianes han sorgit molts dels músics de vent que toquen a les orquestres d’Espanya i d’Europa. És el cas dels cinc excel·lents intèrprets que conformen Spanish Brass Luur Metalls i que, en trenta-un anys de trajectòria han voltat pel món i han rebut els aplaudiments d’auditoris i teatres emblemàtics. Més del 50% dels seus concerts i espectacles els fan a l’estranger. Als Estats Units i al Japó els adoren reverencialment i són requerits per als esdeveniments musicals més importants a nivell estatal i internacional. És destacable la seua participació en la gala d’entrega dels Premis Príncep d’Astúries de 1995, al Gran Teatre Campoamor d’Oviedo, emesa per televisió per a més de 700 milions de persones. Han gravat la música de l’obra teatral, La Fundación, de Buero Vallejo per al Centre Dramàtic Nacional i la banda sonora de la pel·lí́cula Descongélate, de Félix Sabroso, per a la productora El Deseo.
Per arribar fins ací, en els seus orígens, Carlos, Sergio, Inda, Manuel i Juanjo havien aprés a estimar la música des de les bandes del seus pobles natals: Carlos Benetó – trompeta- a Castelló de la Ribera; Juanjo Serna -trompeta- a Albuixec; Manuel Pérez -trompa- a Guadassuar; Inda Bonet -trombó- a Vila-real; i l’asturià del grup, Sergio Finca -tuba- al Berrón.
Cadascun d’ells va créixer pel seu compte fins que es van trobar i confluir en la JONDE, la Joven Orquesta Nacional de España. Foren la segona generacio de músics que tingueren la sort de participar en una institució com eixa. Hui en dia, hi ha moltes més possibilitats però, en aquells anys (1985-86) era l’única orquestra per a joves i, entrar-hi era extremadament difícil. Allí nasqueren com a formació l’estiu de 1989 i des d’aleshores, continuen bufant molt ben compenetrats, sempre il·lusionats i amb un sentit de l’humor encomanadís, pletòrics de musicalitat i dotats d’unes magnífiques qualitats tècniques.
Em passa que quan em referisc als músics d’Spanish Brass pense també en Amores Grup de Percussió, que van nàixer el mateix any i han anat collint èxits internacionals a base de treball. Diguem-ne que els Spanish i els Amores tenen vides paral·leles que han arribat a fer un espectacle junts: l’obra Cosmogonia, creada expressament per Dani Flors.
Sense que ells ho hagen buscat, els homes que conformen Spanish Brass són un exemple. Han fet del seu amor a la música una marca reconeguda a tot el món a més de posseir-hi un valuós vessant pedagògic i docent. La seua vocació popular no renuncia a la qualitat musical fent augmentar el seu repertori i arribant a un públic transversal, cosa que dona oportunitats als joves que volen dedicar-se a això de la música.
Faig meues les paraules de Josep Pons, director de l’Orquestra Nacional d’Espanya: “Enhorabona xics! El que heu fet és molt gran. Heu materialitzat el vostre somni adolescent de professionalitzar-vos en la música de cambra en una formació gens fàcil i, l’heu difós en programes originals i intel·ligents per arreu del món i amb molt d’èxit. Per molts anys”.
La publicació d’aquest article ha sigut possible gràcies a les més de 300 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l’import.
Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
