L’escriptora Siri Hustvedt reflexiona sobre la relació entre cos i ment a l’assaig Els miratges de la certesa (Grup 62). Al llibre, l’autora fa un recorregut per les troballes científiques i els corrents filosòfics que han marcat la història de la humanitat. En roda de premsa, l’escriptora ha assegurat que «la ciència no pot treballar sense dubtes» i que aquesta «ha d’anar de la mà de la filosofia». També s’ha referit a la pandèmia i ha explicat que li ha fet veure clar que les persones sempre ens projectem de cara al futur, un futur que es projecta amb el que coneixem del passat.
L’autora es pregunta a Els miratges de la certesa què es la ment i com es relaciona amb el cos, som com som gràcies als gens o a causa de l’entorn i de l’educació, existeix un món objectiu, mesurable i que es puga entendre, o depenem de la subjectivitat dels sentits?
Hustvedt ha assegurat que les «bretxes» en la ciència sempre existeixen fins i tot si tens davant «una cosa tan eficaç com les vacunes», però això, ha afegit, «no significa que sàpigues com funcionen tots els virus. Ens falten moltes peces del trencaclosquess». L’autora ha recalcat la duresa i la dificultat de dilucidar el que ha anomenat «el problema entre ment i cos» que ha acompanyat la humanitat.
L’autora ha explicat que la ciència no pot treballar sense els dubtes. «La naturalesa del mètode científic és el dubte», ja que s’analitza un problema i es fa una hipòtesi. A la vegada ha apostat per treballar amb «una zona rica» com l’ambigüitat. «S’ha de treballar amb l’ambigüitat i no s’ha de destruir».
En aquest sentit, considera que «la ciència i la filosofia han d’anar de la mà» per oferir respostes sobre qui som i com ens enfrontem al món. L’escriptora ha apuntat que la filosofia es pregunta «qüestions essencials». «Hi ha molts científics que són recelosos de la filosofia, però els millors es deixen influir per aquesta», ha assegurat.
Pel que fa al context actual i a les vacunes de la COVID-19, Hustvedt ha dit que ja està vacunada i ha opinat que la «cautela» que hi ha a Europa no sap si portarà al fet que «la cosa faça més mal que bé».
També ha criticat la idea que la biologia siga un estat fix, sinó que ha afirmat que és dinàmic. Ha titllat d’«erroni que el gen és com un dictador que crea i defineix els nostres trets. Al regne animal veiem que hi existeixen maneres diferents no només de gestar, sinó de viure en comunitat».
Sobre la robòtica, ha dit que s’estan fent avanços increïbles. «Hi ha moltes funcions que podran fer els robots, funcions de reconeixement i fins i tot escriuen cada vegada millor amb la Intel·ligència Artificial», ha apuntat. Creu que en la comunitat de la IA es deixa de banda la intel·ligència general. «Els robots poden fer coses molt bé però no les fan com les faríem nosaltres i no han aconseguit crear la intel·ligència dels éssers humans».
Preguntada per Donald Trump, ha reconegut que se sent alleugerida després que perdera les eleccions. Tot i això, ha alertat que la dreta ha vingut per quedar-se a Estats Units i que «formarà part de la política nord-americana».
L’autora
Siri Hustvedt (Minnesota, 1955) és llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat Columbia. Ha escrit poesia, novel·les i assajos: Reading to You (1982), Els ulls embenats (1992, Premi de la Crítica Internacional al Festival de Cine de Berlín), The Enchantment of Lily Dahl (1996), Yonder (1998), Allò que vaig estimar (2003, Premi de Llibreters del Quebec, Premi Femina Étranger i finalista del Premi Llibreter), A Plea for Eros (2005), Mysteries of the Rectangle (2005), Elegia per un americà (2008), La dona tremolosa (2009), The Eight Voyages of Sinbad (2011), L’estiu sense homes (2011), Living, Thinking, Looking (2012), El món resplendent (2014, Premi Los Angeles Times Book), La dona que mira els homes que miren a les dones (2016) o Records del futur (2019). El 2012 va rebre el Gabarron International Award per Thought and Humanities, el 2014, la van nomenar Doctora Honoris Causa per diverses universitats europees,i el 2019 va rebre el premi Princesa d’Astúries.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
