El documental Morir tranquil·la. Bebés i mares furtades a terres valencianes, escrit i dirigit per Sergi Tarín, s’ha presentat aquest dijous al MuVIM, a València, en un acte que ha comptat amb la presència del director i de la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo.
Aquest treball audiovisual, que aborda els casos de robatori de bebés, una pràctica sistemàtica que es va dur a terme a l’estat espanyol durant dècades amb total impunitat, ha estat produït per la Conselleria de Qualitat Democràtica i realitzat per InfoTV. La direcció de fotografia ha estat a càrrec de José M. Casamayor.
El primer judici per un cas de bebés robats a l’estat es va obrir el juny del 2018, dècades després de conéixer-se que nombrosos nounats van ser sostrets a les seues mares i lliurats a famílies adoptives en la dictadura franquista. Sovint amb la complicitat de l’església catòlica, els fills els eren arrabassats després del naixement i declarats morts, sense que se n’aportaren proves.
En aquell cas, Eduardo Vela, un antic obstetra de la madrilenya clínica San Ramón, de 85 anys d’edat, estava acusat per Inés Madrigal, treballadora de ferrocarrils de 49 anys, d’haver-la separat de la seua mare biològica i falsificar la seua acta de naixement el juny del 1969. A la clínica també treballava la monja María Florencia Gómez Valbuena, la primera persona a la qual un jutge va obrir diligències per un cas d’aquestes característiques, tot i que va morir quatre dies després de ser citada a declarar, el 2013. Finalment, el tribunal va absoldre el ginecòleg, ja que va determinar que l’inici de la prescripció va tindre lloc el 1987, quan la denunciant va complir la majoria d’edat.
En el documental de Sergi Tarín, la majoria dels casos ressenyats provenen de l’Hospital General d’Alacant. Així, per exemple, s’explica el cas de María José Picó, presidenta de l’Associació de víctimes de xiquets robats d’Alacant, que va aconseguir exhumar la fossa comuna on reposava la seua suposada germana. Tanmateix, les restes òssies estaven en mal estat per extreure ADN i la Fiscalia va arxivar el cas per falta de proves. També s’hi narra el de Laura Perales, que té cinc causes diferents de la mort de la seua suposada germana. A la caixa on teòricament reposaven les restes, hi va aparéixer l’avantbraç d’un adult.
Un documental «demolidor»
Per a Garijo, el film «posa de manifest que les dones vençudes en la Guerra Civil representaven a ulls del règim franquista l’antiespanya, reproductores d’una manera de viure i de pensar que calia extirpar». En aquest sentit, ha assenyalat que si qualsevol acció de memòria «ha sigut difícil en aquest país, desemmascarar els casos de bebés robats ha sigut una roca quasi impossible de moure durant molts anys», i ha qualificat el film de «demolidor». «Et trenca el cor i et deixa una sensació de ràbia i impotència que poques vegades he sentit», ha manifestat.
La consellera ha afegit: «Els vencedors van fer autèntica enginyeria social i van orquestrar el robatori organitzat de bebés a les seues mares; primer perquè eren roges, després perquè eren pobres, perquè no s’ajustaven als valors femenins del franquisme, o perquè ja tenien massa fills. O senzillament, perquè una família acomodada seria millor per a un xiquet o una xiqueta».
Garijo ha parlat de la «mercantilització que es va orquestrar amb la vida del xiquet o xiqueta que es venia a una família», mentre que «les famílies eren enganyades per a arrancar-los els seus fills».
Com es relata al documental, «aquest sistema utilitzava el recurs de la culpa», «un sistema on la mare no era víctima de la mort del seu fill o filla acabats de nàixer; la dona era la culpable i, en eixa situació de desconcert i vergonya, els vertaders culpables abusaven de la feblesa. O, fins i tot, eren capaços de subministrar determinades substàncies per a facilitar-ne l’abús», ha apuntat la consellera.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
