L’escriptora i professora de literatura Roser Caminals ha guanyat el 41é Premi BBVA Sant Joan amb l’obra Garbo parla, una novel·la protagonitzada per l’agent secret barceloní Joan Pujol, conegut popularment com a Garbo. «Catalunya necessita herois, potser més que mai, però l’escriptor necessita herois imperfectes. Garbo és terriblement humà, un home normal i corrent però misteriós a la vegada», ha explicat Caminals.
Afincada als EUA, Caminals fa 30 anys que escriu i ja s’havia presentat a diversos premis, però reconeix que ha rebut el guardó amb «sorpresa» perquè s’hi va presentar com a «acte de fe». La novel·la, que l’autora defineix com a «còmica en un context tràgic», s’havia de publicar la tardor passada però la pandèmia ho va frenar. Moguda per «l’addicció incurable» d’escriure, un aspecte personal que veu com a «irracional», es va interessar pel personatge. «És atraient, però ordinari i corrent i sentia la necessitat de novel·lar-lo», ha precisat durant la presentació de l’obra. Per a Caminals, ha estat una novel·la fàcil d’escriure i en la qual ha gaudit molt «del procés».
L’autora ha explicat en la roda de premsa d’aquest dimarts que sempre busca allunyar-se dels estereotips. «La figura d’un espia típic no m’hagués interessat tant», precisa. Al seu entendre, Garbo no és un espia, és un agent secret que treballa per als Aliats, un «burgès català entranyable, afectuós i amb un perfil lluny dels espies mítics». «Té una doble vessant, la de ser un humà normal i misteriós i amb doble vida alhora», rebla.
La seua tasca per als serveis secrets era, segons Caminals, «faular» fins aconseguir ser el responsable d’enganyar els alemanys, una fita que va assolir amb un èxit «rotund». De fet, l’escriptora s’interessa pel doble context en què viu el personatge, el visible i l’invisible. «El text visible és el de Pujol i l’invisible el de Garbo. Aquest text i subtext és fascinant com a escriptor, perquè dona moltes oportunitats a la comicitat», afirma.
Dificultats per «l’exili cultural»
Roser Caminals ha constatat la dificultat d’aconseguir un reconeixement literari a Catalunya residint a l’estranger i sense comptar amb «ancoratge institucional». «Lluitar per la llengua i la cultura des de fora és llarg, dur i no té garanties», reflexiona.
En una línia similar s’ha expressat el president del jurat del premi, Joan Carles Sunyer, que ha destacat l’escriptora com una ferma defensora de la llengua catalana malgrat patir un doble robatori del català: el propiciat pels efectes de la dictadura franquista i per l’exili cultural als EUA.
Agermana’t
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
