El retrat de Michele Marullo Tarcaniota, pintat per Sandro Botticelli (Florència, 1445-1510), és una pintura al tremp sobre taula traspassada a llenç que representa el bust en tres quarts d’un home de rostre ombrívol i cabells llargs vestit de negre i amb un bonet negre. Els ulls foscos tenen uns reflexos daurats que els il·luminen i els llavis estan dibuixats amb traços incisius i nítids.
Michele Marullo Tarcaniota (1453-1500) va ser un poeta, militar i humanista d’origen grec que va acabar vivint a Florència protegit per la família Mèdici i envoltat d’artistes i escriptors. Es va casar amb l’erudita poetessa Alessandra Scala. El 12 d’abril del 1500, quan tornava a casa d’un viatge a Volterra, es va ofegar travessant el riu Cecina a cavall, crescut a causa d’una pluja torrencial.
Marullo i Botticelli van compartir amistats i inquietuds intel·lectuals. El pintor subratlla en aquest retrat l’autenticitat, el realisme i la identitat de Marullo amb el gest de la cara, i demostra la capacitat de la pintura per mostrar la psicologia de les persones.
El retrat s’exposa a la sala central
Aquest dimarts el conseller de Cultura, Vicent Marzà; el representant de la família Guardans Cambó, Francesc Guardans; la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga; el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel; el president del Patronat del Museu, Fernando Delgado, i la presidenta dels Amics del Museu, María José Navarro, han presentat la peça, que ja està exposada a la sala central de l’espai museístic en què es mostren els retaules gòtics i la pintura dels inicis del Renaixement.
Marzà ha agraït, en nom de la Generalitat, a la família Guardans Cambó «que hagen pensat en nosaltres per a exhibir una obra tan destacada i única signada per un dels referents del Renaixement. Aquest és un exemple de com la col·laboració publicoprivada en matèria cultural pot ser tan beneficiosa socialment». A més, ha destacat que «per al col·leccionista i mecenes Francesc Cambó aquest retrat era molt especial» i per això, «ho hem disposat tot perquè l’únic retrat de Botticelli que hi ha a l’Estat es trobe com a casa en aquesta sala».
Guardans, en nom de la família propietària del retrat, ha explicat que portar el quadre al Museu de Belles Arts de València «ha estat una decisió molt fàcil de prendre gràcies a l’esplèndida acollida de la Conselleria. Estem encantats que el retrat estiga ací perquè tot museu necessita punts d’ancoratge, punts d’atracció i en aquest sentit ajudar al fet que la gent vinga a aquest magnífic museu que teniu i que esteu enfortint, ens encanta».
González Tornel ha indicat que «amb l’obra de Botticelli, el discurs del Museu guanya en profunditat i abast, i ofereix al visitant noves perspectives sobre la història de l’art». Per això, s’ha redissenyat part de la sala «per incloure una mirada italiana que ajude a comprendre millor l’evolució de la pintura europea mediterrània». «El retrat està acompanyat d’una taula amb la Mare de Déu i l’Infant amb santa Isabel i sant Joan Baptista, obra atribuïda a Tomás Peliguet, artista italià documentat a Aragó entre 1537 i 1579, i d’una altra taula de la Mare de Déu amb l’Infant, obra anònima de la primera meitat del segle XVI, dues peces que, com l’obra de Botticelli, subratllen la importància de Florència i la Toscana en la configuració del Renaixement».
El retrat podrà ser contemplat durant tot l’estiu A principis de setembre viatjarà al Museu Jacquemart-André de París per ser exhibit temporalment en una exposició fins a finals de gener del 2021, quan tornarà de nou al Museu de Belles Arts de València.
La procedència del quadre
El 1929, el polític i empresari Francesc Cambó va comprar el quadre i des de llavors forma part de la col·lecció Cambó de Barcelona. Helena Cambó, la seua filla, el va mantindre sempre en el patrimoni personal de la família i actualment els nets en són els propietaris.
El mateix Francesc Cambó va definir aquest quadre com «la perla de la seua col·lecció», que era abundant i que va donar al Museu del Prado i al MNAC de Barcelona. La peça, declarada bé d’interés cultural el 1988, hi va romandre al Prado des del 2004 fins al 2017, i s’ha exhibit, entre altres llocs, a l’Städel Museum de Frankfurt, a The Metropolitan Museum de Nova York i al Bode-Museum de Berlín.
Agermana’t
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací.
