Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
La predel·la del desaparegut Retaule de Sant Llàtzer de la Catedral de València ha estat restaurada pel Departament de Pintura de Cavallet i Escultura Policromada de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i). Aquesta obra singular del patrimoni valencià que consta de diverses escenes, com ara el passatge del ric Epuló i el pobre Llàtzer i el de la resurrecció d’aquest últim ha recuperat cromatisme gràcies a la intervenció que, a més, ha permés conéixer noves dades.
La peça, atribuïda a Nicolau Falcó, pintor actiu a València entre 1493 i 1530, patia alteracions per la degradació dels materials i per l’incendi que es va produir al palau arquebisbal l’any 1936. De fet, part de l’estructura es trobava calcinada, amb la consegüent pèrdua de zones concretes i, a més, les altes temperatures a les quals es va veure sotmesa la taula havien afectat, en gran manera, els materials originals emprats tant en la policromia com en els daurats.
Prèviament a la intervenció de l’obra, s’han dut a terme una sèrie d’estudis científics mitjançant els quals s’han pogut determinar els materials i la tècnica d’execució. Aquests estudis han resultat rellevants per poder escometre, amb total garantia, la restauració, que s’ha fet en diverses fases, combinant els processos duts a terme en la policromia amb els escomesos en els daurats.
D’una banda, la fase de neteja, que va plantejar un gran desafiament, ja que la pel·lícula pictòrica estava coberta per una gran quantitat de dipòsits de diferent naturalesa distribuïts de forma molt irregular, a més de diferents intervencions de restauració. Per a això es van dur a terme diferents processos de neteja fisicoquímics.
D’altra banda, es va optar per una reintegració cromàtica discernible de l’original mitjançant la tècnica del rigatino. L’IVCR+i es va basar en la documentació fotogràfica que conserva l’Institut Amatller d’Art Hispànic, anterior a l’incendi. Així es van poder restituir aquelles zones alterades o perdudes retornant a l’obra una unitat formal i compositiva.
Quant als daurats, la intervenció va resultar complexa a causa de les successives capes de daurats que presentaven les motlures. Igual que en la pintura, es van fer diferents fases de neteja fisicoquímiques. Una vegada escomeses aquestes neteges, es va poder observar que a penes es conservava el daurat original, per la qual cosa es va decidir aplicar una restauració conservativa de l’obra amb intervencions puntuals que retornaren una unitat estètica als daurats.
