Joan Lluís Vives va nàixer a València en 1492 o 1493 i va morir a Brugues al maig de 1540. Era descendent de famílies de judeoconversos pels quatre costats, fet que marcarà tota la seua vida: diversos familiars, entre ells son pare i sa mare, van ser condemnats per la Inquisició, tot i que ell sempre es mostrarà en general dins dels paràmetres de l’ortodòxia catòlica. Potser fugint de l’ambient d’intolerància a la seua València natal, i després de cursar alguns anys en el recent creat Estudi General, marxà a estudiar a París a completar la seua formació i, segurament, a buscar una eixida laboral. A la Sorbona entra en contacte amb els dos corrents dominants de l’època: el nominalisme, en la seua versió terminista, i l’humanisme. Es va decantar per aquest darrer, que consolidaria amb el seu contacte amb la figura ja aleshores famosa d’Erasme de Rotterdam, que va conéixer i tractar a Lovaina.
A París va iniciar una carrera intel·lectual i literària realment brillant, i als pocs anys va passar a formar part, amb Budé i el referit Erasme, de la trilogia d’humanistes més reconeguda. Vives va escriure de tot (i en molts camps va ser una autèntic innovador): sobre autors clàssics, sobre educació, sobre filosofia i teologia, sobre la pau i la guerra, sobre el govern i la tasca dels assessors, sobre retòrica, sobre dret, sobre la pobresa i la manera de tractar-la als municipis, sobre espiritualitat… Pel que fa a la formació dels joves, va enllestir dos llibres que podem considerar del gènere sapiencial (Introducció a la saviesa i Símbols o escortes de l’ànima), en una línia que aleshores gaudia de gran predicament entre eclesiàstics, humanistes i homes de lletres, que arreplegaven tant la tradició bíblica com els autors grecollatins.
Però a més d’aquests dos llibres, Vives va anar deixant caure al llarg de totes les seus obres moltes més sentències, aforismes, proverbis i apotegmes. Uns procedien de la tradició bíblica i clàssica que hem esmentat, que incorpora amb gran erudició i capacitat de síntesi, però altres són de “collita pròpia”, fruit de la seua agudesa i creativitat. Gràcies, per tant, al seu estil breu i sentenciós podem trobar un bon grapat d’afirmacions, tesis i màximes que des del nostre punt de vista mereixien ser exhumades i recuperades.
Aquesta ha sigut la tasca de l’obra que acabem de publicar, en la qual s’apleguen més de 4.200 sentències de caràcter molt variat i de molt diversa procedència que hem considerat que valia la pena recuperar tant de les obres com de la correspondència que va mantenir amb amics, humanistes i dirigents polítics. S’ha buscat la brevetat i la concisió com a criteri de selecció en els enunciats; de fet, la majoria podrien ser en l’actualitat una piulada de Twitter.
Per aquest motiu, i per tal de facilitar la consulta o recerca, el recull va acompanyat amb dos índexs: un de caràcter temàtic i un altre d’onomàstic, amb indicació –si se sap– de les obres citades. Totes les sentències van en llatí, que és la llengua en què foren escrites, amb indicació del passatge concret de l’obra, i van seguides de la corresponent traducció al valencià i al castellà. Algunes fins i tot porten un breu comentari del recopilador, que espera que servisquen per a aclarir algun passatge dubtós, per a recordar el fet històric que la motiva o, fins i tot, per a advertir d’algunes concordances o llocs paral·lels.
Aquesta aportació, convé dir-ho, suposa una novetat des del punt de vista de la investigació i la recerca sobre les obres de Vives, aspecte que està explicat i justificat amb detall en la introducció que acompanya el repertori. És cert que hi ha molts treballs –i de gran qualitat– al voltant dels temes sobre els quals va escriure (filosofia, ensenyament, religió…), però no n’hi ha cap que s’haja preocupat d’arreplegar les sentències, proverbis, màximes i aforismes que apareixen al llarg de les seues publicacions. Per això pensem que aquesta aportació, excel·lentment editada pel Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant, a qui s’agraeix la seua professionalitat i dedicació, pot contribuir a conéixer una mica millor la figura del valencià més europeu, estimular la seua lectura i apropar-lo a un públic més ampli i no solament l’acadèmic, que és el que fins ara ha ocorregut en línies generals.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
